Així ho faré, i mentre el vent juga amb elles, les fa ballar, jo les acarono amb la mà. Així, els estels no poden baixar, i jugaran amb la lluna a “fet i amagar”, i seguiré buscant aquell tresor darrere l’arc de Sant Martí, pujant entre boires, i amb febril de pena escriuré cartes al vent, sense respostes ni greuges. Així, sense a qui ensenyar, viatjaré amb l’aire que va a ponent, allí on el sol sempre té espurnes de foc entre  la llum.

Cintes que deixaré al camí que porta al capvespre, mentre les llums de la foguera acompanyen el desconsol de la fi del dia, els  ocells a la joca, fum a les xemeneies, glaç a l’obac i flames al cor encongit, mentre algú m’ofereix la lluna, i jo la deixo al cel mentre bateguen les llums de la nova albada.

Cintes de colors de promeses.