El Museu dels Fòsfors, la col·lecció de dissenys de caixes de llumins més gran d’Europa, es troba a la ciutat de Tomar, a Portugal

El Museu dels Fòsfors, la col·lecció de dissenys  de caixes de llumins més gran d’Europa, es troba a la ciutat de Tomar, a Portugal
El Museu dels Fòsfors, la col·lecció de dissenys de caixes de llumins més gran d’Europa, es troba a la ciutat de Tomar, a Portugal
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí

En català, aquell bastonet amb caputxa de fòsfor té diverses denominacions: llumí, candela, misto, fòsfor, flamíger, i fins i tot cerilla, com el castellà.

Una vegada explicades les seves diverses denominacions, entrarem en aquest peculiar article del qual s’ha fet un museu excepcional de mistos.

Començà la labor el senyor Aquil·les dona Mota Lima, un humil home de negocis, col·leccionista per antonomàsia, que viatjava per tot el món, fet que va iniciar aquesta tasca gairebé obsessiva, que finalment va acabar en museu. La seva fascinació per recollir caixes de llumins va començar el 1953, de camí amb vaixell a Londres per assistir a la coronació de la reina Isabel II. Allí va conèixer una dona estatunidenca que li va preguntar si podia aconseguir algunes caixes de llumins dedicats a l’ocasió. Cada vegada que trobava una caixa de llumins interessant la recollia, acció que el va portar a col·leccionar els mistos de 127 països, amb un total de dos o tres milions de llumins.

Les caixes de llumins més antigues de la col·lecció daten de finals del segle XIX. Els temes de disseny són tots els temes social; fins al kitsch, les pin-ups d’entre 1890 fins a mitjans dels anys 1980. Quant a la temàtica: l’arquitectura antiga i moderna; els uniformes de molts exèrcits; els vehicles tirats per cavalls fins als de Fórmula 1, estrelles de cinema; jugadors de futbol, animals, inclosos cavalls de carrera i serps; retrats de la reialesa, erotisme, molins de vent, ballarins de ballet clàssics, pintures d’artistes mundialment famosos, tot tipus d’armament, banderes nacionals; vaixells de guerra, fins i tot tipografia, i des de poesia fins a receptes de farmàcia.

S’hi exhibeix una col·lecció privada de 43.000 caixes de llumins i s’hi poden trobar altres 16.000 tapes de caixes de capses de llumins reunides en desenes de llibres. És una col·lecció enorme i fascinant situada en un pati del convent de São Francisco, al costat de la històrica església del mateix nom, de Lisboa.

Després de la mort d’Aquil·les, la col·lecció va quedar a càrrec de la seva filla, Maria Helena dona Mota Lima. El 2017, malgrat la seva edat delicada, encara se la podia veure en el recinte, almenys una vegada per setmana. Té una gran inclinació per la col·lecció i el museu, on s’exhibeix amb orgull la caixa de llumins amb la jove coronada Isabel II.

Les caixes de llumins que s’hi exhibeixen estan ordenades per país d’origen i, a vegades, per tema. Són posades fila rere fila en set grans sales d’exposició. Una sola visita no és suficient per observar-les totes, i en visites repetides cada vegada obren nous descobriments. Les caixes van des dels primers dies històrics del comunisme a l’URSS, a les dels Jocs Olímpics, de portades de llibres i cartells de pel·lícules, d’estrelles de l’esport que han desaparegut fa temps de la memòria, governants despòtics i polítics demòcrates, senyors de la guerra i pacifistes. Alguns dissenys són bastant primitius, i altres són molt reeixits quant a tipografia o control del color. També hi ha còpies preliminars d’imatges més grans i alguns són històricament importants, mentre que altres són només temes “per a diversió” o estan destinats a ser un producte per a nens petits. Fins i tot la qualitat de la impressió difereix d’una marca a una altra, o d’un país o període a un altre.

A Jönköping, Suècia, els germans Lundstrom, líders de la fabricació de llumins, també van fundar un museu dels mistos, però aquells se centren només en el procés de la producció dels fòsfors.

El llegat que ara dirigeix Mota Lima a Tomar1 és meravellós, també ple de bellesa i sorpreses.

1. Tomar és un municipi portuguès, situat a la regió del Centre. L’any 2004 tenia 42.983 habitants. És conegut pel seu castell del segle XII i pel convent de Crist. Té diversos monuments gòtics, manuelins i renaixentistes. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres