“L

a Revolta dels Barretines”, o coneguda també com a “Garrotes” (1687-1689), tot i que els autors de l’època parlen de barretines, va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II (monarquia dels austríacs). Aquesta insurrecció va tenir lloc a Osona, el Lluçanès, el Bages, el Vallès, la Segarra, l’Urgell i fins i tot les terres de la marina. Només feia trenta-set anys que havia acabat la guerra dels Segadors (1640-1652) amb el Tractat dels Pirineus.

La Revolta dels Barretines fou una lliçó magistral que ens va oferir el doctor en Història Moderna de la UB Jaume Dantí, en una jornada d’història que va oferir la universitat d’estiu del Moianès. Amb la particularitat que els fets que s’hi exposaren se centraren en aquesta nova comarca i en el que antigament es coneixia com a baronia de Centelles, un seguit de pobles i territori entre els quals hi havia Sant Quirze de Safaja, que va formar part d’aquesta revolta i, de retop, Centelles per estar-hi implicada en relació històrica amb els fets.

Antoni Pladevall, historiador i sacerdot, un dels més prolífics del bisbat de Vic, afirmava en el seu llibre Centelles: Aproximació a la seva història que la revolta va tenir un cronista notable, Narcís de Feliu de la Penya i Farell, contemporani dels fets i participant indirecte, que els exposà amb tot detall als capítols IX, X i XI del llibre 21 dels Anales de Cataluña, impresos el 1709. Ara bé, els historiadors successius no hi donaren gaire importància fins que aparegueren els treballs moderns de Kamen (Universitat de Warwick) i Dantí. Els seus estudis sobre el tema no deixaren cap mena de dubte; a més, quedaren reforçats per Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna de la UPF.

Un detall a tenir present: la burgesia de Barcelona i d’altres ciutats vivia una situació econòmica més plausible, per això no es va fer solidària del moviment. Els únics que intentaren canalitzar-ho van ser els delegats del rei francès Lluís XIV, que contactaren amb els principals caps de la revolta, per tal de fer una nova invasió a Catalunya, per annexar el país als estats del rei francès.

De tots els pobles implicats en l’aixecament armat, el nombre total de pagesos va ser de divuit mil. Pel que fa a la història del Moianès i Centelles, l’aixecament se centrà en la població o cases i noms que s’hi significaren. Al Moianès va ser la casa del Mas Torras, situada al terme de Sant Quirze de Safaja, i n’esdevindria la protagonista. Es parlà que l’amo de la casa, Enric Torras —per ser un home de prestigi pagès—, mantingué correspondència i tracte entre els revoltats. Així ho relata una documentació trobada al mas.

La revolta va fracassar, ja que estaven mancats d’una forta direcció i de l’ajuda corresponent. Enric Torras i altres s’escaparen per la Catalunya Nord i s’establiren al Rosselló, on visqueren a sou del govern francès. Si bé no sofriren represàlies personals, sí que en sofriren de materials, com la crema del mas Torras, i altres. Ara bé, els represaliats que foren capturats van ser morts i penjats a la forca o esquarterats o enviats a galeres.