Baixant de la plana de Lleida, passat el coll de Vinaixa, es veuen de mica en mica els perfils de la serralada Carbonària, i allí ajagut, el gran gegant que descansa.

El nas de gran home és el tossal Gros (817 m); just al cap porta la mitra ortodoxa sèrbia, la que té forma de casquet, les galtes estan cobertes per un gran cusconar que cobreix quasi fins a la cintura. Els braços, enganxats al cos, formen els diferents turons fins a arribar al molló de Miramar.

Conta la llegenda que des del castell del Moro fins a l’entrada del poble de Prenafeta hi vivia un home de grans dimensions, que es passava la vida bevent aigua de la font de Sant Salvador, brollador que neix als mateixos peus del dit castell, i ho feia per poder rentar els seus pecats, i amb l’esperança de poder eludir el càstig etern.

Una tarda de mitjans de març (el 18 és Sant Salvador) es va sentir indisposat, de tanta aigua. El romanill ja tenia flors i els ametllers del pla treien les primeres floretes blanques, i aquesta gegantina figura es va reclinar i ajaure al bell mig de la carena de la serra, de cara al sol de ponent, mentre les boires acaronaven la seva aparença, i ja mai més es va aixecar. El seu cos va quedar esculpit a les roques del tossal, i venerat pel groc de les argelagues florides i pins acotats pel vent.

Aquestes últimes pluges han fet reguerots a la cara i pessigolles al nas, i s’ha sentit per tota la Conca un gran esglai, en sentir uns trons i sorolls fora del normal, com si volgués aixecar-se.

L’entitat que controla els moviments geològics de la zona ha vist com es van movent moltes de les roques ancades i esllavissades, a la part del nas, que pot indicar que el gegant està refredat, i en esternudar fa moure roquers i sonar els trons de tempesta.