L’humor fomenta l’agudesa, llegeix humor.

L’Oleguer Picard i Pomerol era membre de la tercera generació de la indústria familiar (sisplau, mireu la denominació amb simpatia), ja que la seva producció abraçava des de l’última generació de bombetes led fins als més sofisticats aparells a imaginar relacionats amb l’electricitat.

Com sigui que per una infortunada delació d’un funcionari del Reial Palau de Buckingham sabé que en alguns sectors del palau s’usaven bombetes Pomerol, aquesta inesperada informació va alertar la família Picard, per veure en el futur si podrien augmentar la venda en el mercat anglès tenint el precedent inestimable que les usava la casa reial.

Així que la família decidí enviar el destacat picarol i garlador Oleguer a Londres per fer una auscultació del mercat, mirar de simpatitzar amb les firmes de l’empresa anglesa i finalment enviar milers de bombetes al Regne Unit.

Es valgueren d’un cosí de l’oncle valencià de la tia Antònia, que se sabia que era lord per haver estat ajudant del governador de l’Índia en temps de lord Mountbatten.

Efectivament, míster Percibal tenia aquell títol i estava relacionat amb l’aristocràcia anglesa, així que quan Oleguer arribà Londres li va donar els noms de cinc llorejats aristocràtics de la City, que Percibal “ja els havia tocat”, dient que els esperarien al Saló Park Line Club, de Mayfair, per tenir una conversa.

Oleguer llogà un esmòquing, i posant-se ben clenxat, afaitat i polit, es presentà al Park Line amb ànims de “menjar-se” la high life anglesa.

El Park Lane Club és un dels clubs privats més elegants de Londres. Situat en un dels llocs més glamurosos, a Mayfair, la zona residencial. El club és famós per la seva esplendor arquitectònica i l’ambient acollidor de la seva clientela, un establiment bellament dissenyat amb una decoració única. Posseeix una sala de jocs privada, i un exclusiu bar dotat de tot el que es pugui demanar. Naturalment només poden entrar al club els majors de 18 anys. I en aquest punt són estrictes.

Sir Percibal feu les presentacions: Goerge Donne, descendent del duc de Seaford; Richard Milton, de la casa dels barons de Midieton; James Fox, emparentat amb el vescomtat de Dudley; John Bramhall, fill del 23è comte de Londonderry, i finalment, Samuel Blackmor, nebot del 42è marquès de Snowdon.

Acte seguit Percibal entrà en aquell aristocràtic grupet. Decidiren parlar de negocis després dels aperitius, i a suggeriment de James Fox, que ho fessin després d’una partida de pòquer, decisió que alarmà Oleguer perquè el seu pòquer no era el que més dominava, però en fi, el negoci era el negoci...

Començà la primera mà Oleuer: li tocaren tres reis, un vuit i un deu. Al descart demanà dues cartes, li pujaren dos asos, o sigui un brillant full.

Al declarar els jocs Oleguer, els altres llançaren les cartes decebuts, Richard Milton dient que havia lligat fins i tot tres reines.

Oleguer desplegà les seves sobre la taula, oferint a la vista dels altres el seu joc.

“Per què les ensenya?”, li preguntà estranyat John Bramhall, fill del 23è comte de Londonderry, i afegí: “No cal, basta que ho digui; als cavallers anglesos ens val tan sols la paraula”.

Estupefacte, Oleguer es fregà les mans per sota la taula. “Quina nit se’m presenta...”.