El Museu d’Art Modern de Tarragona va inaugurar una exposició permanent de Mariaelena Roqué. Va ser el 24 de gener, amb una acció performativa de l’artista i el seu equip.

La performance inaugural va ser esplèndida i les xarxes socials l’han reproduït, i es pot buscar i trobar, i l’exposició estarà a disposició del públic fins al 22 de juny d’enguany.

El títol de l’obra visual és “Silenci despullat. UnaDonaUna”.

La creació i direcció musical va anar a càrrec d’El Pricto, amb Claudia i Ilona Schneider com a mezzosoprano i soprano lleugera. Ivan Garcia, baix. Miquel Àngel Marín i Josep Sancho, clarinetistes, i Eric Polt, la prictara.

No sé si hi ha prevista alguna altre performance, però hi he ornat, per revisitar-la en silenci, després del brogit, de la inauguració amb un públic nombrós.

Ocupa diverses estances del museu. Vaig buscar hora i dia ad hoc, hi vaig passejar, escoltar, veure, mirar i emocionar-me tot sol. Emocionar, pel molt que sé i recordo de l’artista i el seu entorn.

Començarem per l’entorn. El seu pare, Pere Roqué, va ser de la lleva del biberó, com el meu, nascut també el 1921, igual que la seva dona, Elena Carratala, i la meva mare, tots del 1921.

Mariaelena va néixer a Tarragona el 1953, i al poc temps la família va anar a Veneçuela a treballar i viure. El Pere va tornar, uns vint anys més tard, per arreglar papers a la mort de son pare, que era el Sr. Roqué, del forn del Cigne de la Rambla de Tarragona.

Ens vam conèixer i em va ensenyar a navegar i vam intimar, no obstant la diferència generacional, per la seva sensibilitat i tarannà amable, sol·lícit i amic dels amics.

A començaments dels anys 80, i amb l’estrambòtica singladura de ser accionista de la discoteca Long Play, que es va estrenar a Alcanar el 15 de juny de 1981, el Pere va ser contractat per formar part de l’staff, com a acomodador d’empleats; un bon amic, home de món i d’edat consolidada, com a corretja de transmissió amb el món de joves d’aquests tipus de negoci. Es va instal·lar en una casa davant la mar, que junts vam buscar i trobar dins de les Cases d’Alcanar.

En Pere va tenir un infart i la filla Mariaelena, que llavors vivia a Filipines, ho va deixar tot per estar al costat del pare. La vida va seguir, ell va retornar a la feina, però a l’any es va reinfartar i se’n va anar amb seixanta anys i escaig, l’agost de 1983.

La nit del seu traspàs, convingut i conformat, estàvem al seu costat, a la clínica de la Creu Roja de Tarragona, la seva filla Elena i els amics el doctor Sánchez-Cid, el de la pallissa del metge de Lilla, el Joan Miquel Nadal, el Jordi Salvà, i altres.

La primera performance, abans que la Roqué fos coneguda, va ser complir un desig del Pere, i li vam portar els grallers per fer-li un petit concert a peu de tomba.

La filla va comprar l’apartament de les Cases, al redós de les Terres de l’Ebre, que encara ocupa. I la mare, viuda i jubilada de la seva feina a Caracas, es va reunir amb la filla, i allí segueixen, ella amb 70... i la mare aquest maig pot arribar als 104.

Quan el centenari, es va fer un dinar-performance, i al Nova Conca del juny del 2021 ja en va sortir un tastet, amb el títol “Cent anys”.

I Mariaelena ha viscut en comunió anys i panys amb Carles Santos (1940-2017), amb qui funda i codirigeix del 1995 al 2010 la companyia Carles Santos, on exerceix la direcció artística.

La seva obra mostra una dona empoderada i crítica amb la imatge de la dona sotmesa al poder patriarcal. I a més del que diré, si cliqueu per internet en sabreu un pou, de tan entranyables personatges.

Mes enllà dels treballs amb Santos, Mariaelena exposa la seva obra, part de la qual és indumentària i vestits de la seva creació, com les exposicions “Mariaelena Roqué, desvesteix Carles Santos”, presentada a Barcelona, i altres exposicions per les Terres de l’Ebre.

En la seva obra reivindica la llibertat màxima i expressa la noblesa, fragilitat i vulnerabilitat del cos de la dona.

Al Museu d’Art Modern i fins al mes de juny, es podrà gaudir del “Silenci despullat” de Mariaelena Roqué, que és una mostra de quasi cinquanta obres que cobreixen una trajectòria multidisciplinària des dels anys vuitanta, quan l’artista es va establir definitivament a Catalunya.

Van crear la Companyia Carles Santos i junts van crear un univers artístic i innovador, on la Roqué va assumir un rol de dissenyadora de vestuari i d’escenògrafa i directora de performances que han deixat empremta en l’escena cultural contemporània.

Val la pena anar a veure l’obra. A més, el Museu d’Art Modern té un horari flexible i hi ha dies que no tanca al migdia.

Entre les diverses televisions repartides per les sales que reprodueixen les obres i treballs, hi trobareu “l’autoretrat, retratat”, titulat Vida, dol i vol, que interpreta amb la seva amiga Pilar Zamora, i que va dedicar a la figura del seu pare i el seu traspàs. És un curt carregat de tendresa i sensibilitat.

Mariaelena Roqué Carratala: Desig de pau, amor, harmonia, i molta merda!