Fa dies que estic ordenant o llençant documents que ja no tenen cap ús. Els que ordeno són per guardar, arxivar, és a dir, portar-los a l’arxiu com a fons documental. Ara bé, els que llenço, m’asseguro que ho puc fer, destruint-los, per no crear equívocs.

Deixant aquesta qüestió de banda, m’interesso per un escrit de fa dies. Dic de fa dies perquè està escrit a màquina i no amb ordinador. La data d’aquest manuscrit probablement és d’entre els anys seixanta i setanta, ja que no hi consta, però el contingut és més antic. L’autor és Eugen Berthold Friedrich Brecht (1888-1956), alemany, més conegut per Berthold Brecht, un dels dramaturgs i poetes més influents del segle XX. Va ser guardonat repetides vegades, tant per l’Alemanya de l’Est com la de l’Oest, i també internacionalment.

Tornant al text del document d’aquest dramaturg, parla de “Les cinc dificultats per a dir la veritat”. Seria el títol que encapçala l’escrit i que, a grans trets, m’ha semblat oportú parlar-ne, per ser avui en dia un tema de total actualitat.

El qui vulgui lluitar contra la mentida i la ignorància i escriure la veritat —Brecht ens diu— ha de vèncer, almenys, cinc dificultats. Ha de tenir el valor d’escriure la veritat que està desfigurada per tot. Ha de tenir la intel·ligència necessària per tal de descobrir-la. També l’art de fer-la manejable com una arma. I a la vegada, el discerniment indispensable per triar els homes que seran capaços d’utilitzar-la eficaçment, com també l’astúcia indispensable per difondre-la.

Certament que escriure la veritat vol dir lluitar contra la mentida. I no pot ser una cosa ambigua, fet que és propi de la mentida. L’home verídic es fa conèixer dient coses pràctiques, reals, innegables. La intel·ligència ha de servir per descobrir la veritat, tasca gens fàcil, però, per altra banda, cal tenir present que l’única ambició de la veritat és descobrir-la. Cal dir veritats, però, pensant a la vegada en les conseqüències que hi haurà en el comportament d’aquells que la rebran. Per això cal tenir, en saber-la manejar, utilitzar per a fins positius pel bé comú.

Quan parlem de discerniment, vers la veritat, estem parlant de tenir la capacitat de saber el que és bo o és dolent; aquesta qualitat l’ha de tenir aquell a qui se li pot confiar la veritat, i per tal fet, cal tenir l’obligació de trobar-la. L’astúcia ha de servir com el mitjà per poder difondre la veritat.

Berthold Brecht es preguntava ja aleshores, referint-se als escriptors, de què podria servir l’escriure quan ens estem enfonsant en la barbàrie, si no es deia ben clar el perquè. Barbàrie que avui encara perdura dins el marc de la violència, dels conflictes armats, de les morts, les venjances i un llarg etc. que tots sabem. Brecht parlava que, els qui mantenien aquesta actitud de turment contra altres, era perquè volien conservar la propietat privada dels mitjans de producció, cosa molt semblant al que passa ara.

Escrivint la veritat sobre la barbàrie es genera la possibilitat que aquesta pugui ser suprimida, foragitada. Crear un estat d’opinió universal dient les coses pel seu nom és el que s’ha de fer, fent així honor a la veritat.