Mentre Cervera celebrava el Santíssim Misteri —la festa major d’hivern de la ciutat—, a l’altra banda de l’Atlàntic, el 6 de febrer de l’any 2016 deixava de bategar als 87 anys el poeta Jaume Ferran Camps (Cervera, 1928 – Smyrna, 2016), fill predilecte de Cervera i l’autor més internacional de la Segarra cerealística.

Jaume Ferran, fill d’una família cerverina amb inquietuds culturals i musicals,  estudia Dret a la Universitat de Barcelona dels anys quaranta i es doctora a Madrid, on seria ajudant de la Càtedra de Ciència de la Cultura amb el mestratge d’Eugeni d’Ors. Jaume Ferran, que com a poeta pertany al grup català de la generació dels anys cinquanta —o de mig segle—, a partir de 1960 desenvoluparà la seva carrera professional als Estats Units, com a professor de literatura de les universitats de Colgate primer i Syracuse després.

Ambaixador universal dels valors de la Terra Ferma —com el definiria l’escriptor i activista Albert Manent, amb qui havia coincidit als anys de la facultat—, Jaume Ferran també es va interessar per figures com Joan Maragall —a qui va dedicar la tesi doctoral—, Josep Carner i J. V. Foix.

Durant tots aquests anys als Estats Units, Jaume Ferran va seguir col·laborant en diaris i revistes de Catalunya. Així, a més d’articles culturals a El Correo Catalán, durant més de cinc dècades va seguir publicant a les publicacions locals i comarcals de la Segarra —la seva estimada terra de garric i d’alzina, d’olivera i ametller, d’ordi i de blat—, on es poden comptar prop de cent vuitanta textos.

A Catalunya, on tornaven els estius durant el parèntesi acadèmic de les vacances universitàries, els Ferran comptaven amb una agenda de retrobades emotives tot endinsant-se en el bressol del seu món. Així, amb la recordada Llar Ferran de la seva Cervera natal com a camp base, travessaven el riu Ondara i s’apropaven a Vallfogona de Riucorb, on feien parada a la capella del balneari, abans de seguir cap a Montblanc per tal de visitar el cubista Palau Ferré al seu taller ple de quadres i ceràmiques. També a la Conca, la família Ferran coincidia amb els germans Goytisolo a la placeta del xiprer hospitalari de Barberà.

Jaume Ferran, amb la seva esposa Carmen Rodríguez de Velasco i els fills, en altres ocasions feien ruta per l’enlairat Guimerà —on imaginava trobar-se l’ombra del comte Arnau—, i baixaven per Ciutadilla cap al Tallat en direcció a la costa, per recórrer Altafulla, Torredembarra i copsar l’Arc de Berà, amb el propòsit de dirigir-se cap al mar de Calafell, on al passeig trobarien el també literat Carles Barral, amb qui compartirien una copa de vi blanc.

També aquells dies travessaven “Miami Platja —la carretera convertida en carrer major— [...] i visitem Mont-roig, amb el seu petit —i escollit— museu mironià, aturant-nos a comprar avellanes a Riudoms, codonys a Vinyols i oli a Montbrió”, o en un altre d’aquells dies d’estiu “virem cap a Reus per emprendre la ruta del Cister. La terra roja, fosca d’avellaners, ens porta cap a Valls i sembla aclarir-se prop de Santes Creus”.