La Calçada del Gegant és un conjunt d’unes 40.000 columnes basàltiques entrellaçades, resultat d’una erupció volcànica ocorreguda fa 60 milions d’anys. Aquesta Calçada està situada a la costa nord-est d’Irlanda.

El 1986 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, mentre el Departament de Medi Ambient d’Irlanda del Nord la va declarar Reserva Natural Nacional, el 1987. Les columnes de la calçada formen passeres que surten dels peus dels penya-segats, cap a mar endins, i desapareixen sota l’aigua. La majoria de les columnes són hexagonals, però n’hi ha amb quatre, cinc, set i vuit costats. Les més altes tenen una alçada de 12 metres i la lava solidificada que hi ha als penya-segats arriba a tenir un gruix de 28 metres.

La Calçada és el resultat de l’erosió d’una antiga colada de lava fluida basàltica, expulsada d’un volcà durant el terciari (de fa 60 milions d’anys). La contracció tèrmica de la lava en el moment del seu refredament va crear la fractura, deixant curiosament les columnes en forma hexagonal. Aquestes laves, un cop refredades, van formar un gran altiplà basàltic. Aquest altiplà és un apilament de colades basàltiques on es poden distingir tres sèries d’abocaments volcànics. El basalt anomenat Causeway pertany a la sèrie de basalts mitjans.

L’erosió atmosfèrica continuà durant uns quants milions d’anys més i feu que algunes estructures de la zona s’assemblin a objectes. Així, s’hi poden veure l’Arpa del Gegant, l’Orgue, la Bota del Gegant, les Xemeneies i la Cadira del Gegant. També columnes erosionades rogenques creades pel desplaçament de penyals de basalt, els ha donat els noms dels Escalons del Pastor, la Porta del Gegant i la Gepa del Camell.

Com sia que a la zona superior el basalt no és pla, algunes columnes són un xic obliqües. Les columnes són d’un basalt gris i algunes s’han vist envermellides per les aigües termals, però també a causa del clima tropical que regnava a Irlanda a l’inici de l’era cenozoica.

La Calçada forma un promontori que sobresurt al mar; el més gran dels prismes arriba als 12 metres d’alçada. La majoria són hexagonals, però un 30% són pentàgons i algunes columnes tenen quatre, set, vuit o fins i tot nou o deu cares. La secció dels prismes pot tenir una superfície plana, convexa o còncava. El conjunt evoca un paviment antic molt singular.

La National Trust for Historic Interest or Natural Beauty¹ ha elaborat un inventari d’espècies vegetals rares, i de set espècies d’ocells en aquesta zona. Es va trobar una colònia d’estromatòlits² a la Calçada del Gegant l’octubre de 2011.

La Calçada del Gegant va romandre desconeguda per al gran públic fins al 1693, quan un membre del Trinity College de Dublín va presentar un article sobre el lloc a la Royal Society de Londres.

Els turistes van començar a afluir-hi al segle XIX. A la dècada de 1960, el National Trust va comprar la zona i la va desenvolupar, destruint les antigues urbanitzacions comercials que havien distorsionat el lloc, que van servir de superfície de refredament i va aparèixer una fractura transversal i horitzontal.

Hi ha una curiosa llegenda que explica l’origen de la Calçada, i tot i tenir diverses variacions, la més comuna explica que quan el gegant Fionn va decidir travessar el pas que unia Irlanda i Escòcia per enfrontar-se a Benandonner (el gegant escocès), en veure el poder d’aquest es va fer arrere. L’escocès, embravit, va decidir fer una visita i l’esposa de Fionn, espantada, va decidir disfressar el bebè, assegurant que la criatura que hi havia en el bressol era el fill del gegant irlandès. Benandonner, veient la grandària descomunal de l’infant, va pensar millor desafiar al pare, i va fugir terroritzat de retorn a Escòcia, destruint la Calçada al seu pas, per evitar que aquell el pogués seguir.

Aquesta llegenda és molt popular i ha passat de generació en generació perquè formi part de la seva cultura.

Una altra variació del conte diu que Oonagh va pintar una pedra per fer-la semblar un filet de carn i li va donar a Benandonner, mentre que al “nen” (Fionn) li donava un filet normal. Quan Benandonner va veure la facilitat amb què el nen es menjava el tall de carn, va arrencar a córrer i destruí també la calçada.

1. La National Trust for Places of Historic Interest or Natural Beauty (en català Fundació Nacional per als Llocs d’Interès Històric o de Bellesa Natural) és una entitat no governamental que vetlla pel manteniment i protecció d’indrets amb un interès històric especial. El seu lema resumeix ben bé l’objectiu: “Per sempre per a tothom”.

2. Els estromatòlits són roques sedimentàries de tipus orgànic, estratificades i formades per la fixació o precipitació de sediments carbonatats.