Si parlem de llibertat com la facultat per la qual es pot realitzar la pròpia determinació o el dret d’actuar segons els propis criteris, sense imposicions o el domini d’altres, caldria preguntar-se si aquesta llibertat es dona en llengües com el català, el gallec, l’euskera, l’occità, el bretó, el gaèlic, etc. o bé si hi ha impediments, condicionants o situacions de coacció que n’obstaculitzen un desenvolupament més lliure. Aquesta mateixa pregunta és la que es formulen, en el cas del gallec, Marcos Maceira Eiras i Elsa Quintas Alborés, autors del llibre Liberdade para o galego. Política, uso e disposición da lingua (edicions Laiovento, 2024), amb pròlegs de María Pilar García Negro; i, des d’Euskal Herria, de Paul Bilbao Sarria.

El llibre és un assaig acurat, rigorós i clarivident, que reflexiona al voltant de la situació i l’ús de la llengua gallega, n’exposa la política lingüística i aporta dades sobre els drets lingüístics dels parlants. Totes aquestes qüestions s’hi aborden des del paradigma de la llibertat. Així, doncs, es pot utilitzar el gallec en tots els àmbits, a Galícia? El volum en desenvolupa la resposta: La llibertat per utilitzar el gallec està condicionada a mantenir-se subordinat al castellà. És una situació que els autors contrasten amb les dades dels informes que l’associació en favor de la llengua gallega A Mesa pola Normalización Lingüística va sol·licitar al Comitè d’Experts del Consell d’Europa per a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM); i, també, al Relator especial de l’ONU per als drets de les minories, el 2019.

El discurs de l’assaig està estructurat per àmbits. En la introducció, es parla de la política estatal encaminada a la desaparició del gallec, es profunditza en la CELRM i s’apunta el futur. El primer bloc està dedicat a l’anàlisi i al contrast de les dades sociolingüístiques —consciència, inversions públiques, i drets lingüístics. El segon bloc parla de l’educació, s’hi pot llegir sobre els acords i compromisos a les escoles, la transmissió familiar, la política lingüística en educació, la formació, o l’avaluació de les mesures, decrets i compromisos. El tercer bloc fa referència a la justícia, les dades d’ús del gallec en aquest àmbit i la disponibilitat de textos legals. El quart bloc tracta de l’administració pública, la de l’estat espanyol, el BOE, l’autonòmica, la local, els serveis públics o els registres.

El cinquè bloc està dedicat als mitjans de comunicació. Un ampli repàs entre ràdio, televisió, premsa, publicitat, audiovisuals, webs, traduccions, entre d’altres. El sisè bloc se centra en l’economia i la societat, relacions econòmiques i laborals, banca, assegurances, jocs i joguines, etc. El setè bloc tracta la salut, el lleure i la societat. Així, s’analitzen els serveis de salut, esports, religió, migració, turisme, toponímia, etcètera. I, finalment, el vuitè i darrer bloc se centra en la projecció exterior. Aquí, els autors es pregunten pel compliment dels objectius lingüístics, el gallec en el territori no administratiu, la Carta i els intercanvis transfronterers. El llibre compta amb una bibliografia que documenta tots els informes, dades i notes que desgrana l’assaig, exhaustiu.

En conclusió, aquest llibre complet, científic i necessari ens aporta les claus reflexives, argumentatives i de dades per entendre la situació de minorització lingüística que pateixen llengües com el gallec; així com ens ensenya, també, com se’n podria millorar la situació, amb unes polítiques i disposicions lingüístiques que en garantissin l’ús i la presència en tots els àmbits de la vida i de la societat, per fer-ne una llengua necessària; i, així, que els seus parlants puguin tenir la llibertat de viure en gallec.

De la mateixa manera, aquestes anàlisis són paral·leles en molts aspectes a la situació del català, i ens ajuden a completar-ne la visió lingüística, a reflexionar i entendre els mecanismes de minorització, a prendre consciència de la importància de dotar també el català d’una presència necessària en tots els àmbits, perquè els seus parlants puguem utilitzar-la sempre. Entendre com el seu ús per part dels parlants és vital. Així, si no es pot viure en català o gallec als territoris de parla catalana o gallega, on hauria de ser, sinó?