Els Soliva de Tordera (Maresme) van ser una nissaga de carlins d’antiga tradició que se significaren tant a la segona com la tercera guerra carlina. Tal seria el cas de Salvador Soliva Roquet (1826-1877), líder carlí i guerriller molt actiu, de professió adroguer i confiter, que ja havia combatut a la guerra dels Matiners. El seu fill Salvador Soliva Rusquelleda (Tordera 1854 - Barcelona 1901) es destacà ja als 18 anys —durant la tercera carlinada (1872-1875)— a les ordres del general carlí Savalls i del general Tristany. Soliva fill fou un actiu combatent en diverses accions, arribant al grau de comandant general de la província de Barcelona.

Parlant de la família Bertrana amb relació als Soliva de Tordera, cal ressaltar l’amistat que hi havia entre ells, sobretot els pares, i el carlisme que compartien. Aquí en tenim un fragment: “Josep Bertrana i Gomis era un petit propietari rural amb idees i temperament bèl·lics. Vivia activament i amb passió la política del seu temps. Seguia d’ací i d’allà els carlins, que guerrejaven per les muntanyes. Anava de vila en vila, de poble en poble. Fugint amb la dona de les tropes liberals va anar a raure a Tordera, on va néixer, per atzar, Prudenci Bertrana el 19 de gener de 1867...”. Es tracta, doncs, d’un fragment que ha estat extret de la col·lecció Quaderns de la Selva, 20: El pas del Pasteral, un record de la infantesa de Prudenci Bertrana (2008). Un treball portat a terme per l’historiador i filòleg Pep Vila, que recull algunes parts testimonials d’unes memòries d’Aurora Bertrana que parlen del seu pare.

Josep Bertrana, pare de Prudenci Bertrana, tenia la propietat al mas Espriu, a l’Esparra (entre les Guilleries i el Montseny), un poblet del municipi de Riudarenes (Selva). Era un indret paradisíac, atapeït d’alzines sureres, on la família Bertrana anava a passar l’estiu. (En el passat l’esmentat mas era de la família de Salvador Espriu).

Prudenci Bertrana, que amb el temps destacà com a escriptor modernista amb la novel·la Josafat, al mas Espriu hi va trobar la felicitat. La novel·la autobiogràfica de l’Hereu, de forma descriptiva, ho destaca, i ens situa dins l’ambient d’aquest mas, dels paisatges i els oficis, la personalitat entranyable dels pagesos, surers, caçadors i el pas del temps dictat per la naturalesa.

Mentre que el pare era un home malhumorat pels esdeveniments de la guerra carlina,  s’explica que, quan era al mas Espriu, li canviava l’humor de manera tan favorable que esdevenia una altra persona.