El pare Rutilio, conegut entre els seus seguidors com a “padre Tilo”, va néixer a El Paisnal, el 5 de juliol de 1928 (El Salvador). Va ser el primer sacerdot assassinat a El Salvador els anys previs a la guerra civil. Va ser amic personal de l’arquebisbe Romero i el primer capellà assassinat per al despertar de la consciència social del País.

Considerada com la persona que es “va convertir” a la causa dels pobres en uns anys en què exigir justícia social per als depauperats equivalia a ser immediatament titllat de comunista.

Tenia 49 anys quan va ser crivellat a trets per militars en una emboscada. Els fets van ocórrer en el paratge conegut com “les Tres Creus”, a prop de la localitat d’El Paisnal, on el sacerdot es dirigia a celebrar la missa. Amb ell viatjaven Manuel Solórzano, de 72 anys, i Nelson Rutilio Lemus, de 15, els dos laics. Els tres van morir en l’acte metrallats pels anomenats “escuadrones de la muerte”, de caràcter paramilitar. El cadàver del pare Rutilio va rebre 19 impactes de bala del calibre 12 del tipus “doble zero”, un projectil blindat d’ús militar.

Grande va ser el fill últim de Salvador Grande (home de forta econòmica, polític i alcalde d’El Paisnal durant diversos períodes) i de Cristina García, que morí quan Rutilio tenia quatre anys, la qual cosa feu que passés a ser cuidat per la seva àvia, que, en paraules de Rutilio, va ser una dona religiosa que l’inspirà la seva vocació. Va ingressar al seminari a mitjans de gener de 1941.

El 1967 inicià la seva amistat amb Óscar Romero, que van mantenir a través dels anys, tant, com que el juny de 1970 Grande va servir com a mestre de cerimònies en l’ordenació de Romero com a bisbe auxiliar de Sant Salvador. També va passar un temps d’estudis a Bilbao, on es va allotjar a casa d’una família que el recorden encara amb afecte, i com “un home discret, que parlava molt baixet”.

El 24 de setembre de 1972, el pare Grande es va convertir en rector de la mateixa parròquia en què ell havia passat la seva infantesa i joventut. Allí va ser un dels jesuïtes responsables d’establir les Comunidades Eclesiales de Base (CEB) i d’entrenar els líders, anomenats “delegados de la palabra”. Aquest moviment camperol va trobar de seguida l’oposició dels terratinents, que el veien com una amenaça a la seva economia, i també dels sacerdots conservadors que temien que l’Església catòlica arribés a ser controlada per forces polítiques esquerranes.

Grande també va contrariar el govern per la seva resposta a accions que li van semblar destinades per perseguir els sacerdots salvadorencs fins a silenciar-los, ja que el sacerdot colombià Mario Bernal Londoño, que servia a El Salvador, havia estat segrestat el 28 de gener de 1977 a Sant Salvador juntament amb un membre de la parròquia, que va poder sortir-ne amb vida. Posteriorment el pare Bernal va ser expulsat del país pel govern. Llavors Grande va predicar un sermó que va arribar a ser anomenat el seu “sermó d’Apopa”, denunciant l’expulsió del pare Bernal pel govern (denuncia que la mateixa OEA va indicar que pogués haver provocat el seu assassinat). Digué:

“Estimats germans i amics, em dono perfecte compte que molt aviat la Bíblia i l’Evangeli no podran creuar les fronteres. Només ens n’arribaran les cobertes, ja que totes les pàgines són subversives contra el pecat, s’entén per alguns. De manera que si Jesús creua la frontera a prop de Chalatenango, no el deixaran entrar. L’acusarien d’Home-Déu..., d’agitador, de foraster jueu, que confon el poble amb idees exòtiques i foranes, idees contra la democràcia, sens dir, contra les minories. Idees contra Déu, perquè és un clan de Cains. Germans, no hi ha dubte que el tornarien a crucificar. I ho han proclamat.”

En saber-se de l’assassinat, monsenyor Óscar Romero va anar al temple on reposaven els tres cossos i hi va celebrar una missa. El matí de l’endemà, Romero va anunciar que no assistiria a cap més acte governamental ni a cap junta amb el president fins que la mort s’investigués. Com sigui que aquelles morts mai es van investigar, Romero no va assistir a cap cerimònia d’estat durant els seus tres anys com a arquebisbe.

El diumenge següent, per protestar pels assassinats de Grande i els seus companys, el recentment instal·lat monsenyor Romero va cancel·lar les misses en tota l’arxidiòcesi, per substituir-les per una sola missa a la catedral de Sant Salvador. Hi van assistir més de 150 sacerdots per concelebrar la missa i més de 100.000 persones van acudir a la catedral per escoltar el discurs de Romero, que va demanar la fi de la violència.

La lluita en favor dels desvalguts li ha ocasionat a El Salvador la mort violenta de tres dels seus estimats fills: Óscar Romero, el pare Rutilio i la monja Clara Quirós, també massacrada sembla pels “escuadrones de la muerte”.

El papa Francesc va aprovar el martiri del pare salvadorenc Rutilio Grande García i de la monja Clara Quirós, assassinats per al despertar de la consciència social d’El Salvador, tal com ho feren Óscar Romero i dos companys laics, eliminats per “odi a la fe” el 12 de març de 1977 en aquell país centreamericà.