Melindros o bescuit de xocolata, crema catalana o trufa esponjada, melmelada de tomaca o bunyols de vent farcits, pastís Sacher o tortell dentat, pastís de músic Pau Casals o pasta brisa, combinat amb un assortiment de panellets i el torró crocant. Aquestes postres i moltes més les podem degustar en el llibre Postres de l’Arimany de Tarragona (Cossetània Edicions, 2008), de Salvador Arimany Minguella.

Arimany, natural de l’Espluga de Francolí, és un mestre pastisser amb una llarga experiència. La família era de la Conca de Barberà i ell va començar a la botiga familiar de la vila natal. Paral·lelament, va formar-se com a pastisser a Tarragona, amb diversos mestres, primer a la Pastisseria Palau, amb Roquet-Jalmar; després a casa Torrents amb Josep Miró, també amb Jaume Fuster, Sebastià Astor, Josep Vives... Posteriorment la família es traslladà a Tarragona, i obrí la pastisseria al carrer Portalet, per després passar al carrer Canyelles, i, a continuació, al carrer Rovira i Virgili. Finalment, la destinació definitiva va ser a la rambla Nova, a l’antiga Casa Torrents. Era l’any 1971, i allí en Salvador Arimany hi inaugurava la pastisseria, la cafeteria i, a més, un restaurant.

Amb l’establiment de la rambla Nova el renom de Ca l’Arimany s’engrandí, era sinònim de productes de qualitat, de lloc de trobada de prestigi, on personalitats de la cultura, de la política, i intel·lectuals que visitaven Tarragona hi anaven a assaborir-ne els dolços, a fer un cafè amb pastís o a dinar amb unes bones postres. A més, també hi podríem tastar la seva creació, les galetes Maginet.

Tal com explica al pròleg n’Antoni Jordà Fernàndez, el llibre de signatures compta amb persones que són part de la història de la ciutat, des de polítics com Heribert Barrera, Jordi Pujol, Ernest Lluch o Josep Lluís Carod-Rovira, consellers de la Generalitat, ministres, a artistes com Salvador Dalí i Maties Palau Ferré; periodistes com Pilar Rahola o Luis del Olmo; il·lustradors com Pilarín Bayés; escriptors com Olga Xirinacs, Artur Bladé Desumvila o Pere Català Roca; eclesiàstics com l’arquebisbe Josep Pont i Gol o el bisbe Antoni Deig; músics i cantants com Els Pets, Sopa de Cabra, Lax’n’Busto, Xavier Cugat o Rudy Ventura; actors i actrius com Joan Pera, Paco Morán, Mary Santpere o el mag Màgic Andreu.

A Ca l’Arimany s’hi feien tertúlies ben concorregudes, una al vespre-nit, una altra per als més matiners, a l’hora d’esmorzar; algunes tertúlies foren retransmeses per ràdio; d’altres, dedicades a la gastronomia o als vins. L’establiment era, doncs, un punt de trobada, que, a més, també regentaven famílies, i joves i no tan joves; i fins l’any 2001, que va tancar les portes.

Així, aquesta pastisseria-cafeteria-restaurant fou un referent a Tarragona, de gastronomia i rebosteria de qualitat i d’un molt bon tracte i servei. L’impuls i la gran dedicació per assolir-ho eren compartits amb Rosó Pérez, esposa d’en Salvador, i els seus fills Rosó i Alfons.

Per als qui érem petits o més joves quan va tancar l’establiment, ens fa goig pensar en quines postres triaríem ara si hi anéssim a dinar, i quines tertúlies escoltaríem avui a la cafeteria, si encara existís o si tornés a obrir portes. Possiblement, avui en dia, tenint en compte intoleràncies i preferències, afegirien en el seu deliciós assortiment unes postres sense sucre, amb una diversitat de farines, espelta integral, civada, garrofa, fajol... Seria per llepar-se’n els dits tastar-ne tant les postres de sempre com les noves opcions.

Finalment, tot mirant una recepta a l’atzar, per exemple Tortada de fruites fresques, amb pasta brisa, crema pastissera, assortiment de fruites fresques i gelatina, ens adonem que només de llegir-ne els ingredients, la presentació i l’apunt, ja ens ve de gust anar a preparar-la. I degustaríem, llavors, unes postres boníssimes, que serien, al mateix temps, record de tants anys de bona gastronomia tarragonina des de la rambla Nova, i, al mateix temps, que traspuarien les arrels a la Conca de Barberà.