Passió per la vida cristiana és aquell o aquella persona que amb criteris evangèlics es desprèn de la seva pròpia vida per tal de posar-la al servei dels més desvalguts de la societat, d’una manera exemplar, fent possible la seva existència dins un àmbit de solidaritat i estima. Així va ser el cas de Maria Victòria Molins Gomila, una religiosa membre de la congregació de  religioses de Santa Teresa de Jesús, compromesa amb els més vulnerables de la ciutat de Barcelona. El 19 de febrer, la Victòria ens va deixar a l’edat de vuitanta-vuit anys, a conseqüència d’una malaltia cardíaca.

“La monja del carrer”: així és com se la coneixia, com també amb el nom de Viqui Molins; aquesta dona que ha estat humanitzant els carrers i places de Barcelona, donant vida i amor als sensesostre, ha deixat empremta. Hem perdut una dona excepcional; malgrat la seva  mort, ens ha quedat el seu referent, el seu model de vida.

Doncs bé, què podem dir de Viqui Molins que no s’hagi dit? Que la praxi de l’amor i de la justícia van esdevenir el seu criteri de vida. Mirar i abraçar va ser la seva manera de servir, ja que només pot actuar aquell que mira i veu les realitats humanes de la pobresa. Ningú que no miri no pot veure. Les realitats que la nostra religiosa veia les feia visibles i actuava en conseqüència acollint els més pobres i aportant solucions.

Ella tenia clares les paraules de Jesús que deien: “Per les seves obres els coneixereu”. I també, que calen fets i no paraules. Ella era l’arbre dels fruits bons. I a la vegada dels fruits pràctics, o sigui, dels fets que es fan amb les actituds, les accions, en definitiva, amb la solidaritat envers els altres.

Maria Victòria Molins s’ha trobat dintre d’aquesta veritat expressada, per les seves obres l’hem coneguda, i ha estat l’arbre dels fruits bons. Viqui va impulsar l’Hospital de Campanya, juntament amb el rector de Santa Anna, Peio Sànchez, que feu servir l’església com a centre d’acollida per als més vulnerables de la societat; i amb el conegut prevere Xavier Morlans i molts altres voluntaris que es van solidaritzar amb aquesta labor tan meritòria a Barcelona. Aquesta obra generosa de cara als descartats de la societat ha estat una estrella d’esperança.

Els hospitals de campanya van ser una obra que fou propiciada pel papa Francesc ja en el 2017. Aquesta acció ja havia estat motivada pel sacerdot espanyol Ángel García amb la Fundació Missatgers de la Pau, portant la idea dels hospitals de campanya a cinquanta-cinc països del món, tot per millorar el nivell de vida de les persones vulnerables i sensesostre.

Antoni Bassas, reconegut periodista del diari Ara, reblava amb molt d’encert que aquestes actituds d’esperit de servei i estima als més vulnerables en el nostre món esdevenien, amb aquestes accions, una bona manera d’encarnar les benaurances de l’evangeli.