L’arxipèlag geogràfic, ple d’art i de literatura, del poeta Jaume Ferran Camps (Cervera, 1928 - Smyrna, 2016), es pot recórrer a través dels seus llibres memorialistes, en els quals recorda la seva coneixença i amistat amb el pintor postcubista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000), amb l’escriptor i traductor targarí Alfons Costafreda (Tàrrega, 1926 - Ginebra, 1974), els germans Joan Ferraté (Reus, 1924 - Barcelona, 2003) i Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972), Josep Maria Castellet (Barcelona, 1926-2014), i també la seva connexió amb l’agent literària Carmen Balcells (les Olugues 1930 - Barcelona, 2015), a qui introdueix als cercles de Barcelona.

Així, Memòries de Ponent (Edicions 62, 2000), Diari de tardor (Edicions 62, 2008) i el pòstum El cercle daurat (Meteora, 2019) són un autèntic tresor per endinsar-se en les acurades descripcions autobiogràfiques del pensament quotidià d’un literat que viu entre dos espais, el dels seus projectes nord-americans de la segona meitat del segle XX i el dels records de joventut que recupera anualment a Catalunya, també a partir de les esperades cartes i postals enviades per avió.

A més, fruit d’un episodi de tints surrealistes —el propietari d’un garatge de Barcelona en el qual guardaven el seu Corvair els va perdre l’automòbil i a canvi va oferir-los bescanviar-ho per l’entrada d’un apartament assolellat, tal com vam constatar l’estiu del 2021 en una concorreguda conferència—, Cambrils va esdevenir el seu racó de platja estiuenca, a la qual dedicaria també prosa poètica: “Nosaltres, que veníem de l’ombra de l’Amèrica del nord-est, a Cambrils hi trobàvem, un dia i un altre, la gloriosa calor del Mediterrani, que ens rodejava amb el seu nimbe”.

Després de la seva mort, han estat diverses les iniciatives que han recordat la seva figura. El 2019, el cineasta Xavier Juncosa va estrenar Decàleg Ferran, un llargmetratge documental de 112’ que repassava la vida de l’escriptor a partir de deu àmbits diferents i que va poder veure’s a la Filmoteca de Catalunya.

El mateix any, coincidint amb la capitalitat de la cultura catalana de Cervera, les filòlogues Montserrat Pont i Maria Pilar Hernández van recopilar la seva extensa obra en una antologia poètica que va presentar-se a l’Auditori Municipal amb l’acompanyament musical del Conservatori de Cervera.

I el 2021 jo mateix vaig tenir l’honor de comissariar dues exposicions panoràmiques al voltant dels seus vincles generacionals a l’emblemàtica Casa Duran i Sanpere del Museu de Cervera que dirigia Carme Bergés i al Molí de les Tres Eres del Museu d’Història de Cambrils que encapçala Gerard Martí.

De la mateixa manera, ara farà un parell d’anys, el maig de 2023 apareixia una darrera novetat a l’editorial Milenio: una antologia poètica de les seves creacions literàries amb pròleg de Luis Antonio de Villena i la selecció i edició a càrrec de Josep M. Rodríguez.

Així, els anys passen, però els lectors i els amics del poeta segueixen recordant els seus versos, i cada vegada que som a prop de la Segarra ens apropem a Cervera, a les portes d’aquella torre blanca, alta i amb una senyera onejant en una de les seves finestres, per tal de recordar les vivències de Jaume Ferran, el poeta de Ponent que va fer vida als Estats Units i que tornava cada estiu.