Per què parlar de “necronomia”? Doncs, perquè la paraula necro és un paraula grega que vol dir “mort”. Tal seria el cas de necròpolis, necro = mort, i polis = ciutat, resultat: ciutat dels morts. Però en el cas que ens ocupa, direm que necro = mort i nomia = llei, resultat: llei de la mort.  Ara bé, la paraula economia està formada per dues paraules, també totes dues del grec: eco ve de oikos, que vol dir “casa”, més nomia, en direm “llei de la casa”. I per tant, en direm economia.

Quan aquesta economia és capitalista és quan mata, perquè l’únic objectiu que es fixa és el benefici (de l’amo, de l’empresari o dels accionistes); en aquest sentit se’n diu “necro-nomia”. Si l’economia fos com cal, l’objectiu seria primer el benestar del treballador i el benefici de tots els treballadors, per tant no existiria la necronomia.

La necronomia és una manera de fer diners a costa dels altres o, dit d’una altra manera, guanyar-los contra la vulnerabilitat dels altres. Un exemple clar i de calaix i d’una clarividència total per tal d’entendre el que s’està explicant seria, a tall d’exemple: vendre samarretes amb sentit solidari, però que la realitat sigui un altra, vendre samarretes per fer diners en benefici propi.

La necronomia és un concepte que va lligat al capitalisme, perquè se sol aprofitar de les misèries dels altres. És a dir, en treu un rendiment, malgrat que hi hagi dolor, mort, injustícia, desgràcia, fam. Com podrien ser els danys socials i ecològics causats pel consumisme; els salaris baixos de les classes socialment vulnerables; l’explotació infantil... O a escala global, una economia que produeix armes, guerres i que contamina... Tot plegat, perquè moltes persones puguin gaudir d’aquesta vida, segons la necronomia, moltes han de morir.

Els analistes assenyalen que hi ha hagut decisions conscients, informades i interessades de persones i institucions que han provocat la mort per mitjà de polítiques d’ajustament estructural, retallada d’inversions socials, esfondrament de serveis públics. Tals denúncies venien en ferm d’experts de salut pública com David Stuckler i Sanjay Basu, economista i epidemiòleg, que denuncien en un llibre el cost humà de les polítiques de retallada.

Nancy Fraser, filòsofa i sociòloga nord-americana, diu que el capitalisme no és simplement un sistema de producció, sinó que és un sistema fonamentalment de depredació, que devora les bases socials i naturals de les quals depèn per transformar-se en benefici econòmic.

Imanol Zubero, sociòleg i polític basc, en un quadern que ha publicat a Cristianisme i Justícia, en el número 237, amb el títol “Contra la necronomia. Necessitat i possibilitats d’una economia al servei de la vida”, posa de manifest una anàlisi de crítica acèrrima contra la necronomia i dels seus errors contra la humanitat. Per altra banda, dona una alternativa esperançadora, que per tenir una economia al servei de la vida cal una implicació directa de la societat, amb tres punts bàsics a desenvolupar:

1. Una economia que satisfaci les necessitats sense fer dependre el benestar d’algunes persones de l’exclusió d’unes altres.

2. Les activitats i processos econòmics han de ser ecològicament i socialment sostenibles.

3. I que aquestes activitats s’han de regir pels principis democràtics de la igualtat i no de la discriminació. Aquestes han de respondre sempre a les aspiracions i a les decisions polítiques de la comunitat en la qual s’insereixen.

El papa Francesc és qui ha criticat el sistema econòmic vigent, ell fa servir la paraula “matar” per indicar les conseqüències que produeix l’economia actual. I manifesta, així com el manament de no matar posa límit clar per assegurar el valor de la vida humana, avui hem de dir: “no a una economia de l’exclusió i la iniquitat”.