Aquest mes fa tres anys, el 5 de març de 2022, que el sociolingüista Miquel Strubell va dictar “Carta a Europa”, un article emotiu en el qual emplaçava el Vell Continent a enfortir els valors europeus a través de l’autodeterminació de Catalunya. “Quan es despertarà Europa i es convertirà en allò que molts havíem somiat?”, es preguntava a l’escrit, en el qual remarcava: “El que escric no és més que la petita aportació que fa un sol ciutadà europeu que, com milions altres, vol veure alliberat el seu país perquè pugui continuar fent contribucions valuoses a la pau”.

Aquest és un text que sintetitza els principals motors que van moure el seu impuls al llarg de tota la seva vida: “Hi ha un problema. I no el tinc jo, el problema; és Europa qui el té. Perquè fa quatre anys, el Consell Europeu, la Comissió Europea i el Parlament Europeu van defraudar de manera vergonyosa i terrible milions de catalans que aspiren a una cosa perfectament legítima; l’autodeterminació.”

La cerimònia de comiat, al Tanatori de Sant Gervasi de Barcelona, coincidí amb la del cantant iconoclasta Pau Riba (Palma, 1948 - Tiana, 2022) —autor de la mítica Noia de porcellana, “papallones blanques damunt la neu”—, tot evidenciant les diverses visions complementàries —amb interrelacions— de la societat catalana de les darreres dècades.

Miquel Strubell i Trueta (Oxford, 1949 - Palamós, 2022), nascut a Anglaterra, fill de la historiadora Amèlia Trueta i el pilot de la Royal Air Force Michael B Strubell, i llicenciat en Psicologia, aviat va fer del multilingüisme el seu principal camp d’estudi, i de l’activisme catalanista, el seu propòsit vital.

Així, a més de formar part d’una nissaga històrica de l’exili a Anglaterra, la del recordat doctor Josep Trueta (Barcelona, 1897 - 1977), Miquel Strubell, juntament amb el seu germà Toni Strubell (Oxford, 1952) —durant anys a la Universitat de Deusto, després diputat per Girona al Parlament de Catalunya, actualment a les Efemèrides d’El Punt Avui—, és un d’aquells noms que ha estat ben present en les diverses tipologies polítiques i culturals del catalanisme de l’últim quart del segle XX i les primeres dècades del segle XXI.

Així, ja el 1980 Miquel Strubell va ser cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya amb Aina Moll com a directora general —com després amb Miquel Reniu i Lluís Jou—, i al llarg dels anys posteriors va dirigir l’Institut de Sociolingüística Catalana, va ser vicepresident del Consorci per a la Normalització Lingüística, així com secretari del Consell Social de la Llengua Catalana. A més, vam comptar les seves reflexions interessants al Consell Consultiu de Plataforma per la Llengua. A la imatge, Miquel Strubell i Trueta, en primer terme, a l’esquerra.

També en l’àmbit acadèmic, Miquel Strubell va dirigir els Estudis d’Humanitats i Filologia de la Universitat Oberta de Catalunya, i posteriorment la Càtedra Linguamón de Multilingüisme, també a la Universitat Oberta de Catalunya. Com a assessor del Consell d’Europa i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació es va interessar per la situació dels països bàltics, la península balcànica, l’Europa de l’est i l’Àsia central.

Són nombroses les seves publicacions i recerques en relació amb les polítiques lingüístiques, la revitalització de llengües, la transmissió intergeneracional i els plantejaments europeus.