E

n certes àrees de la política espanyola hi ha un menyspreu molt acusat sobre la llengua catalana, la seva història, cultura, costums, etc. S’ha convertit, tant per al PP com per a Vox, en una llança llancívola a tothora, en tot moment. Ara mateix, la imposició de la llengua castellana, en detriment del mallorquí i el valencià, és un fet que ens recorda els anys de la dictadura franquista. Hi estem tornant?

Una qüestió d’atac que fa temps que dura i que ha augmentat quan, davant la necessitat enfront de tant menyspreu d’aquests partits, els catalans van recórrer, dins la democràcia i la llibertat d’expressió, a portar a terme del dret a decidir per veure si els canviava la seva estrella.  Llavors pla, en aquest moment es van veure actituds desaforades d’odi contra els valors catalans que encara duren. Als catalans de parla i sentiment no ens reconeixen com a tals.

Per això, no entenem què ens venen a dir amb el que diuen, i com ho diuen, quan parlen amb menyspreu dels catalans i la seva parla, en llengua castellana. Una llengua veïna que ha estat sempre respectuosa amb el veïnatge d’una Catalunya de parla catalana, com dels seus costums. I ara, per ofendre utilitzen el castellà?

Un il·lustrat prelat, referint-se a la manera de dir i expressar les idees, encara que fóssim contraris per diferents pensaments, ens deia que calia mantenir el capteniment, la mesura, i deixar de banda el tot s’hi val, però mantenir el respecte, que per això som éssers humans. Certes actituds desaforades i les seves conseqüències repercuteixen en l’àmbit social en el qual uns i altres estem immersos.

No podem desatendre la cortesia en el comportament diari —prosseguia— perquè el tracte respectuós i delicat amb l’altre incorpora elements d’estima i proximitat, tan necessaris en aquest moment. Aleshores, els que estiguin en aquesta línia de falta de respecte farien bé de desterrar l’insult, la provocació, les insídies o calúmnies, les desqualificacions personals que enverinen les relacions socials i sembren el descontentament general.

Aleshores, malgrat les desavinences ideològiques que hi poden haver en la política, caldria atendre el respecte a la persona i a la vegada la singularitat de cada llengua segons cada territori i, al mateix temps, fonamentar la convivència com a base de tota possible entesa. Una forma per ajudar a créixer una societat en benefici de tothom.