“Si, ja des del temps d’estudiant, Culla s’havia apassionat per retallar periòdics i aplegar els retalls en carpetes temàtiques, construint el seu propi arxiu, la seva trajectòria estaria íntimament relacionada amb els mitjans de comunicació”, escriu l’historiador Francesc Marco-Palau tot recordant el professor Joan B. Culla, en un article publicat dins el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. El llibre, en el seu número XXXV, del 2024, ens presenta diversos treballs d’investigació que fan referència a la història de Catalunya, i també estudis científics que poden servir de referent en l’àmbit dels Països Catalans.

Recordem que la Societat Catalana d’Estudis Històrics és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i anualment publica el seu llibre recopilatori, el Butlletí. En aquest darrer número hi trobem una varietat d’articles dedicats concretament a analitzar diversos aspectes de la Catalunya moderna i contemporània. Així, entre les seves pàgines podem llegir l’estudi de Josep M. Roig Rosich sobre la dictadura de Primo de Rivera i el seu impacte a Catalunya; també, Ramon Cotarelo ens explica l’afebliment del règim de Franco; seguirem com s’esdevingué la recuperació de l’autogovern català durant la Transició, explicat per Pere Ysàs; al seu torn, Guillaume Horn tracta sobre el corporativisme en la colònia francesa de Barcelona els anys 1940-42, en un article en francès; Frederic J. Porta escriu sobre el periòdic nacionalista de joventuts dels anys 1918-22, anomenat L’Intransigent; al seu torn, Víctor J. Jurado Riba parla de la Coronela de Barcelona a la Guerra de Successió, i Dolors Domingo Rúbies tracta sobre la influència dels propietaris dels terrenys en la configuració de l’Eixample de Barcelona i exposa els casos  del Poble Sec i del Paral·lel.

A més, el Butlletí inclou una referència a una tesi doctoral sobre les relacions de la Corona d’Aragó i el Magreb al segle XIII, a càrrec de Lluís Arroyo Amores; així com el document històric sobre els cent anys de Galeuzka, per part de Xosé Estévez, que escriu en gallec. Tot seguit, arriben les ressenyes de llibres, dues de les quals estan signades per Xavier Ferré Trill. En primer lloc, hi ha la ressenya d’un llibre de Josep M. Figueres sobre Valentí Almirall; i, en segon lloc, d’un llibre dedicat a Joan Fuster, escrit per Salvador Ortells Miralles i Francesc Pérez Moragón. L’última ressenya la signa precisament l’autor del primer llibre ressenyat, Josep M. Figueres. Es tracta d’un escrit sobre l’obra entorn del Front Nacional de Catalunya a la Clandestinitat i a l’exili, dels autors Agustí Barrera Puigví i Robert Surroca Tallaferro.

A continuació, arribem al bloc de les evocacions. Aquí trobem el text de Joaquim Nadal Farreras dedicat a Jaume Torras i Elias. Hi coneixerem el professor i historiador de la UAB i posteriorment de la UPF, dedicat a la recerca sobre els sistemes agraris al final de l’Antic Règim i de l’Edat Moderna. Tot seguit, llegim l’article de Francesc Marco-Palau que evoca Joan B. Culla, l’historiador del present. Aquí resseguirem la intensa trajectòria del professor de la UAB, amb una continuada projecció pública, articulista en premsa i col·laborador en ràdio i televisió, conferenciant i notari de congressos de formacions polítiques. I, també, el text de Sebastià Solé Cot i Joan Pons Alzina per a Núria Sales i Folch. Aquí se’ns evoca la historiadora autora d’una extensa obra, que ha exercit el seu mestratge des de fora de la universitat, amb col·laboracions amb l’Institut d’Història Jaume Vicens Vives; i amb una experiència vital repartida per diversos països. En darrer lloc, clou el Butlletí la memòria d’activitats de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’any anterior, 2023.

Així, doncs, aquesta publicació és una recopilació d’articles i estudis que mostren una panoràmica eclèctica de les recerques i els fets esdevinguts al llarg del 2023 i que tenen com a punt en comú la Catalunya moderna i contemporània i el llegat als temps presents.