No deixar indiferent vol dir que, quan algú diu quelcom, com per exemple una paraula, una idea, un pensament, i no deixa indiferent, és perquè ha creat interès amb el que ha dit. Això és el que li deia el bisbe Pere Casaldàliga amb data de 2002, des de la selva amazònica del Brasil, al jesuïta José Ignacio González Faus, que va morir el sis de març, tot just feia quatre dies, que havia començat aquest article. Casaldàliga se li va adreçar amb aquestes paraules en una carta:

“Mai no deixen indiferent amb el que escrius. Sempre ets interessant. Pel que dius i com ho dius. Saps posar Déu, Crist, l’Església, a la història a la vida humana, a l’abast de la sensibilitat moderna. No tens por de parlar a nyerros i cadells”. Entenem que vol dir parlar per a tothom sense distincions.

Avui trobar alguna cosa interessant no és fàcil, quan hi ha molta xerrera, i paraules sense sentit i contingut. Amb Gonzàlez Faus no ha estat així, perquè sabia molt el que deia i com ho deia. Va ser un reconegut teòleg jesuïta de fama internacional, escriptor incansable i professor de Teologia Sistemàtica (disciplina de la teologia cristiana), de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Universitat de Centre Amèrica “José Simeon Cañas” (UCA) d’El Salvador, i també d’altres països d’Amèrica Llatina. A on també es va significar en la Teologia de l’Alliberament. Per altra banda, la seva obra i pensament van tenir una gran difusió.

La reflexió teològica del nostre teòleg (la teologia és la disciplina que estudia la paraula de Déu) té com a nucli la reivindicació del rostre humà de Déu i l’accés a la fe des la humanitat real de Jesús. En la seva obra, hi ha una constant crítica al capitalisme i al diner com a idolatria, que situa els pobres com a vicaris (representant) de Crist d’una església, que ha de ser comunitat al servei dels pobres. Ens diu que, en els evangelis, els protagonistes són els malalts i els pobres. I que aquests esdevenen el vertader rostre de Déu.

El seu compromís i les seves conviccions el van portar a ser molt crític amb aquelles estructures socials i econòmiques que generen injustícies, però també a la vegada amb els estaments eclesials i les estructures de poder de l’església. Posicions que algunes no van ser sempre acceptades per tothom.

Fou un autor prolífic de moltes obres i escrits, i d’una gran activitat en la línia de les idees expressades. Vers els anys setanta va ser director de la revista Selecciones de Teologia. I des de 1981 fins al 2005 va ser responsable acadèmic del centre d’estudis Cristianisme i Justícia, juntament amb el jesuïta Garcia Nieto. Fet que hi hagué una total sintonia amb les línies del Concili Vaticà II i el lideratge de la Companyia de Jesús per part de Pedro Arrupe (màxim responsable de la Companyia de Jesús d’aleshores).

Els Quaderns de Cristianisme, data de sortida 1981, quaderns coneguts i reconeguts arreu del món, tant a Catalunya com a les Espanyes, han estat un espai de reflexió i pensament de la fe cristiana vers el món. González Faus esdevingué un gran impulsor i actiu col·laborador d’aquesta obra. Els quaderns, des que es van publicar fins avui, han estat un referent per a la meva persona. L’últim escrit pel nostre jesuïta dels molts que va escriure en els quaderns va ser “Rics i pobres en el Nou Testament”, amb data de setembre de 2023.