Feia temps que els reis castellans tenien posada la mirada damunt les terres aragoneses, sobretot damunt del regne sarraí de Saragossa.

Alfons Vll de Castella pretenia apoderar-se’n, i va ocupar Saragossa i altres poblacions. I la manera d’evitar que Castella s’annexionés aquells territoris va ser que Ramir I busqués ajuda en el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que no veia amb bons ulls l’expansió del rei castellà per terres aragoneses.

La manera d’evitar-ho era la unió amb Catalunya i les circumstàncies varen facilitar la solució. Ramir El Monjo va deixar el monestir per regnar, es va casar amb Agnès de Poitiers i varen tindre una filla, Peronella, a la qual va donar en prometatge al comte barceloní al mateix temps que el regne d’Aragó.

Així va ser com es van unir Catalunya i Aragó, geogràficament afins amb la conca de l’Ebre i els Pirineus, fet que empenyia la unió. Pobles amb forta personalitat, i a fi de conservar les seves característiques i les institucions pròpies, ja que ningú volia immiscir-se en la vida de l’altre, i el vincle era sobirà, que era rei a Aragó i comte de Barcelona.