Ha quedat constatat dins els àmbits socials, polítics i de comunicació de la societat internacional que, amb la mort del papa Francesc, se n’ha anat probablement l’únic líder mundial amb la suficient credibilitat —com deia un articulista— per plantar cara a l’onada de xenofòbia, bel·licisme i cinisme. Han estat dotze anys de papat ple de guanys. Just en ser nomenat, i a la sortida del balcó a la plaça de Sant Pere per saludar la multitud, Francesc es va inclinar i, referint-se a ell mateix com a bisbe de Roma, va demanar humilment la benedicció de la multitud. Un petit gest, però dins l’Església, totalment revolucionari.

Tot seguit va refusar desplaçar-se en cotxes luxosos i viure al Palau Apostòlic, se’n va anar a viure a un pis en una residència, i calçava sabates normals, no les vermelles dels papes. Mantenia una actitud humil, senzilla i austera. Francesc, de manera constant, va parlar sempre d’una Església pobra entre els pobres, que l’entenia com un gran “hospital de campanya”. I insistia que volia pastors amb olor d’ovella. Un viatge que va impactar l’opinió pública, al cap de poc temps de ser papa, va ser quan va anar a l’illa de Lampedusa, per tal de cridar l’atenció mundial sobre els milers d’immigrants que encara avui moren a la mar Mediterrània.

Tots recordem que l’elecció de Francesc va ser una alenada d’aire fresc, sobretot d’esperança, enfront d’un ambient enfarfegat, de papes conservadors. Era molt clar que el conclave l’havia escollit per una tasca que ja no es podia ajornar més, com era el cas de reduir el poder de la cúria romana, i a la vegada, fer fora els “lobbies”, tant de les armes com de la màfia. De ben segur que la tria del jesuïta argentí Bergoglio com a papa fa dubtar que molts cardenals conservadors fossin realment conscients del perfil progressista del nou papa. Va defensar altres posicions progressistes en matèria de justícia social. En la moral sexual va mantenir una posició més oberta...

Quant als seus nomenaments, va trastocar completament les formes tradicionals de les carreres eclesiàstiques, a l’hora de forçar la renúncia de bisbes o fer nous cardenals provinents de llocs remots o bé d’excloure prelats corruptes. I també va designar els membres dels dicasteris vaticans, incloent-hi dones en llocs destacats.

Va incorporar l’ecologia i la defensa del medi ambient en la doctrina catòlica. O la lluita que es destacà contra la greu xacra d’abusos sexuals del clergat. Entre altres, amb data de gener de 2025, va dissoldre una comunitat religiosa del Perú per presumptes abusos sexuals i psicològics. Va lluitar contra els abusos de poder, contra l’Opus Dei.

Fou gran lluitador per la pau en països en guerra; cal destacar Gaza i Ucraïna entre altres. El món va tenir els ulls posats en ell. Va ser un papa conciliador i dialogant a totes bandes. En la Setmana Santa, malgrat la seva situació de salut molt precària, va voler atendre un grup de presos comuns. El Diumenge de Pasqua va portar a terme la tradicional benedicció urbi et orbi a la plaça de Sant Pere, i, encara en el papamòbil, va sortir a saludar una estona la multitud de més de quaranta mil persones que l’havien anat a veure... i l’endemà moria d’un ictus.