Enguany, Sant Jordi va ser esclatant per moltes raons. En primer lloc, el temps hi va acompanyar, un bon sol i sense pluges. En segon lloc, perquè tot i sent un dia feiner, la gent va propiciar que la celebració fos més reeixida, festiva i lluïda que mai. El país en bloc va sortir al carrer, per tal de festejar i fruir de la diada en companyia dels familiars, amics i coneguts.

Els mitjans de comunicació parlaven de dos milions de llibres venuts. Estem parlant també de dos milions de persones, aproximadament, que hagueren comprat un llibre. Les notícies van volar quan ens vam assabentar, pels informatius, que la Cambra del Llibre de Catalunya ens va fer saber que el càlcul de vendes pujava aleshores a vint-i-sis milions d’euros. Podem dir, en un cas com aquest, allò de fer-se la barba d’or.

Ah! I les roses? Doncs es va parlar de set milions de roses venudes, i que només dos milions van ser venudes en floristeries. Riuades de gent arreu van ser el resultat de la participació. És de suposar que a les grans capitals les riuades multitudinàries de persones van ser molt més grans. Tal seria el cas de Barcelona, que davant de les quatre-centes quaranta-vuit parades —segons dades— és de suposar que va ser les zones de més afluència.

El mateix dia de Sant Jordi es portava a terme una manifestació a Barcelona, de més de deu mil manifestants —segons els organitzadors— per la defensa de la llengua catalana, aclamant amb un lema escrit amb lletres grans en una pancarta, a l’inici de la protesta: “Per un futur en català”. Aquesta acció cívica va sensibilitzar i motivar la concurrència de la ciutadania de les parades de llibres que, en passar-hi per davant, els va donar suport amb aplaudiments.

A Caldes de Montbui, el carrer Pi i Margall i la plaça Catalunya van ser els llocs on es repartiren les quaranta parades de llibres, roses i artesania. De fet, la diada ja va començar el dia 22 i seguiria fins al 27, amb actuacions de dansa, teatre, música i cultura popular. Però el dia assenyalat fou el dimecres 23, diada de Sant Jordi.

Els carrers restaven atapeïts de gent de tota mena d’edat i condició, que confluïen per les parades, mirant, revisant, analitzant les obres de divers gènere, amb alguns dels seus autors allí presents. Per transitar per entremig d’aquell bullici, quasi havies de demanar permís. Van ser uns moments —malgrat ser un dia de treball— d’eufòria cultural catalana.

Una nota a ressaltar, ja que parlem de Sant Jordi, és que l’Església també celebra aquesta solemnitat tan estimada del patró de Catalunya des de la litúrgia cristiana. Enguany, però, pel fet d’escaure’s dins de l’octava de Pasqua (que no admet cap altra festa), ha calgut celebrar-la, litúrgicament, una setmana més tard, el dia 30 d’abril.