Habemus papam, ja ho sabem des del dijous 8 de maig a mitja tarda. És Lleó XIV i és nascut als Estats Units. Ja s’anirà veient el seu tarannà.

Avui no parlarem de renovacions dogmàtiques, sinó de les obres que pels volts dels anys noranta del segle passat es feren a l’església de la parròquia de Sant Joan de Lilla. Renovació en el sentit d’arreglar, apanyar, restaurar el defora de teules i estructura i rejovenir, reviscolar, reanimar la part interior amb una escenografia de murals de la mà de Carlos Arola i sota el guiatge del llavores rector de Lilla, el Dr. Armand Puig i Tàrrech.

Bé, ja anirem detallant, però la vida és un joc de casualitats que tenen uns protocols biològics. Així, i al llarg dels segles, en temps de calma i treball s’ha aprofitat per fer i reconstruir, i en temps d’angúnies econòmiques sumades a altres nivells i desgavells, s’ha acabat amb guerres i destrucció. I això sí, parodiant les benediccions eclesiàstiques, aquesta barreja de guerra i pau ciclònica ens ha perseguit pels segles dels segles.

Doncs el 1986 i següents, jo els recordo a casa nostra com de calma i prosperitat, i a més a més a l’església de Lilla li cau la grossa de Nadal, amb una caleram d’uns dos milions de les antigues pessetes i d’aquell temps. Doncs aquesta va ser l’arrencada de cavall que va aprofitar mossèn Armand per començar les obres, i va vigilar i moure els fils perquè tinguessin un final feliç.

Recordo, recordo els temps. Primer es fan obres a l’exterior que assegurin i solucionin les humitats. Els paletes que hi van treballar eren del mateix poble, el Josep M. Solé i el Sebastià Moix. Després, a primers dels anys noranta, es van realitzar les pintures i decoració interior de la mà del Carles Arola i suggeriments bíblics i guiatge del rector el Dr. Armand Puig.

També hi ha ajudes puntuals del pintor local Cimas, que també és autor de la pintura de l’absis de l’ermita de Sant Fructuós, que es troba al camí vell del Coll i a mig quilòmetre del poble. I també és seu el mural panoràmic de tot el poble que es troba a les dependències de les antigues escoles.

A mi aquestes obres i esdeveniments m’agafen entre els 40 i els 50 anys, quan ja vaig apostar més fort per la vida rural, i els intervinents eren força generacionals.

Si anem a la bibliografia hem de recordar de nou l’Aproximació a la història d’un poble. Lilla (1996), de Grau i Pujol i Puig i Tàrrech.

Així, l’església va ser totalment decorada al fresc pel Carles Arola, amb inspiració d’icones orientals. El frontal de l’altar s’inspira en la icona de la resurrecció.

I respecte al rector de les obres, Armand Puig, el vaig tractar i em va semblar un home preparat, pragmàtic, emprenedor; fins vaig arribar a pensar que arribaria a bisbe, i no anava massa desencaminat, ja que, nascut el 1953 a la Selva del Camp, es degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, i des del juny del 2023, nomenat pel papa Franciscus, és president de l’Agència de la Santa Seu per a l’avaluació i promoció de la qualitat de les universitats i facultats catòliques.

I també cal dir que el seu pas per la Conca, almenys en el que conec de Lilla i Rojals, es va traduir en sensibles millores, almenys en la conservació del patrimoni, i en la meva vessant de ser membre de la coral m’he trobat en diverses trobades litúrgiques amb ell, inclús com a cantant, amb la coral, quan podia.

En fi, tot un personatge proper.

Avui la foto és de l’església, i en primer pla l’arbre, la morera, sota l’ombra del qual, per la festa major d’estiu, que és l’últim cap de setmana d’agost, s’homenatgen els que compleixen 90 anys. El 2011 li va tocar a la meva mare, i la Coral de Lilla, dirigida pel mestre Magrinyà, cantem i felicitem.

Avui és quasi obligatori acabar amb uns versets dels goigs al gloriós sant Joan, patró de la parròquia:

Puig que a Lilla se us venera

Amb fe i amb devoció

Oïu al qui en vos espera,

Sant Joan molt gloriós.