Camines i camines, sense res més que el silenci, escoltes i pares l’orella, i se sent aquella cançó que mansament t’abriga amb la seva veu i música, i et deixes acaronar l’ànima, que gemega callada. Si tu no existissis, hauries d'inventar-te, igual que la llum blanca inventa els colors de l’arc de Sant Martí. Les branques juguen, les flors van perfumant el camí, i les abelles fan dolça la mel de l’arna del veí, quiet ressonen les petjades prop del jardí, com carreguen damunt la fullaraca eixuta i mullada, i allí, dins la casa, una espelma amb flama, dues copes i un cava, que més pot oferir la vida davant de tanta grandesa.

Algun dia buscaré un unicorn blau i una pedra que canti, i recordaré el manuscrit que vaig escriure damunt la teva pell, bes a bes, i la tendresa damunt cada racó , i amb això viure eternament, perquè ningú podrà fer seu tot allò que vaig sentir i sento encara.

Dubtar de tot em fa ser gran, conèixer més i més m’enriqueix i no erosiona els sentiments, els adapta a cada cantonada.