Aquest cisma va dividir la cristiandat en tres obediències: una part obeïa el papa de Roma, una altra part el papa d’Avinyó, i una, el papa de Pisa.

Joan I es va decantar per la seu avinyonesa, que va ser dirigida per l’aragonès Pere de Luna, amb el nom de Benet XIII i força apreciat pels catalans, però Ferran d’Antequera, que li devia la Corona d’Aragó, va separar-se de la seva obediència.

Pere de Luna, retirat al castell de Peníscola, va seguir considerant-se papa fins a la mort.

En moltes il·lustracions de documents vells, surt el papa Luna, que és com se’l coneixia, portat a mans damunt del seu tron, pujant pels costeruts carrers de Peníscola fins a arribar al seu castell. Avui encara en peus i joia del turisme de Castelló.

Tota aquesta història d’una cristiandat dividida es va acabar amb el Concili de Constança, que va durar més de tres anys, i en què el papa Gregori XI va renunciar i es va deposar el papa Luna (Benet XIII) i també Joan XXIII —no el que vàrem conèixer, ja que parlem de l’any 1414, i aquest últim va ser també papa de Pisa.

Després de la renúncia de les tres seus papals, el nou papa, de nom Oton de Colonna, va agafar el nom papal de Martí V, i així es va acabar el dit Cisma d’Occident.