Les terres rares són un conjunt de 17 productes reunits en el bloc “F” de la taula dels elements. Tenen els noms d’escandi, itri, lantani, ceri, praseodimi, neodimi, prometi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci. Com a minerals, són una barreja de òxids i hidròxids.

Els principals minerals de les terres rares són bastnäsita, didimi, monazita i loparita.

Per què el nom de terres rares? La denominació de terres rares va sorgir a principis del segle XX, davant la dificultat dels geòlegs per separar-les dels minerals que rarament s’utilitzaven per a res.

Sembla que el nom de terres rares se’ls hauria donat per la seva escassetat a la natura. El nom de “terres” se’ls donà per ser una denominació antiga dels òxids. Quant a la seva abundància, el ceri i l’itri es troben en més quantitat que el plom, i el tuli és més abundós que l’or i el platí, però no sempre en els mateixos llocs.

Quant a la seva utilitat, s’apliquen per a la fabricació d’elements tan importants com els superconductors i els làsers. El ceri, per exemple per als catalitzadors del procés Haber-Bosch o per a la generació de les guspires dels encenedors mecànics. El lantà és usat per a la ressonància magnètica nuclear i per a la fabricació de làmpades de descàrrega.

Les terres rares, en la seva àmplia diversitat s’usen també per a les tecnologies “verdes”, o sigui, per a la confecció de les bateries de vehicles híbrids, làmpades de baix consum, els refinats del petroli i més, i atenció!, per a la miniaturització dels telèfons mòbils i els ordenadors portàtils, els discos durs, i per assemblar les bateries dels automòbils. La seva utilitat per a la indústria militar és inqüestionable: útils per fabricar míssils de creuer, projectils teledirigits i radars. Sense les terres rares, gran part de la tecnologia moderna seria improcedent.

Aleshores, si tan importants són, per què no se’ls ha vist la utilitat abans? Bé, perquè un descobriment va rere un altre. Per dir, si el plàstic, un element imprescindible en l’era moderna, no sorgí fins als anys 40 del segle XX; encara hi ha persones que poden donar testimoni de no haver-lo vist mai abans d’aquelles dates. Per tant, com han dit alguns, les terres rares són el veritable “or negre” del segle XXI.

Pel que fa a les terres rares els atribuí la seva importància el professor xinès Xu Guanxian, quan l’any 1987 va crear el primer laboratori consagrat als components d’aquelles terres.

I on s’obtenen aquestes terres? Els principals recursos d’aquests minerals es troben a la Xina, amb el 43% de les reserves mundials i el 95% de la producció. No en va, el president xinès Deng Xiaoping afirmà que si bé l’Orient Mitja té el petroli, la Xina és el major acaparador de terres rares. Malgrat tot, també n’han sortit al Vietnam, unes 11 milions de tones; als Estats Units, 14 milions, i, en menors quantitats, Austràlia, l’Argentina, Finlàndia i Ucraïna.

A Espanya, ara per ara, res de res, com sempre de tot; però sembla que ara hi ha petroli a les Canàries. A veure si ara ens el pisparà el Marroc.