La diversitat de construccions en el camp en èpoques passades, segons paisatge i clima, van ser origen de nuclis compactes amb el temps, tan rural com urbà. Trobem doncs tant a la Catalunya Vella, en contrades de Barcelona, Girona, com a la  Catalunya Nova, indrets que se situen entre les províncies de Tarragona i terç sud de Lleida, un seguit de municipis d’origen camperol.

Les Masies de Roda (Osona), Masllorenç (Alt Camp), Els Masos (Conflent), Mas Roig (Priorat),  Masdenverge (Montsià), Les Masies de Voltregà (Osona), El Masnou ( Maresme), Maspujols (Baix Camp), Mas de Barberans (Montsià) són algunes mostres de pobles relacionats amb el mas o masia.

L’aparició del mas com unitat d’explotació agrícola esdevé la conseqüència del fenomen repoblador de l’hàbitat rural durant els segles IX-X en la zona que coneixem com a Catalunya Vella. Les comarques que s’hi centren en aquesta localització són: Alt i Baix Empordà, La Selva, Gironès, Pla de l’Estany, Garrotxa, Ripollès, Osona, Berguedà, Bages, Baix Llobregat, Vallès Oriental i Occidental. Concretant, més des de l’orografia direm que encerclen aquest territori els següents relleus: entre la Serra de l’Albera, al nord est, el massís del Garraf, al sud, i Montserrat i les serres que separen la conca del Llobregat de les de l’Anoia i del Segre, a l’oest. Semblaria que al començament del segle XII sorgeix d’aquest bocí de territori el nom de Catalunya. En canvi, la Catalunya Nova estaria situada en les comarques de Tarragona i el terç meridional de Lleida. Espais conquerits  a partir del segle XII a Al-Andalus.

Si la Catalunya Vella estava sotmesa en un procés avançat de feudalització, la Nova es beneficià de les cartes de poblament, que la feu més lliure, cap a l’any 1150.

Les construccions dels segles IX i X algunes es feien aprofitant alguna balma, amb una paret seca de pedra mal girbada i gruixuda al davant de la vivenda. Una finestra molt petita com un forat seria l’obertura i  les entrades pels costats. Tot i que la porta s’obria cap a migdia. Les bigues encastades amb forats al rocam sostenien la teulada de branques, lloses,  argila... S’edificaven prop de boscos, fonts o rius i camins. Era una peça amb dues estances; una per la família amb el foc al mig, l’altre pel bestiar. No sobrepassaven els 45 m2.

Cal esmentar l’ús molt anterior del temps que estem parlant les esplugues (coves) de l’Espluga de Francolí, a tall d’exemple, i d’altres indrets... I ja més situat al moment parlat, el Puig de la Balma entre Mura i Rocafort (Bages) seria una mostra més ajustada, o com el cas de l’Espluga de Castellterçol (Vallès Oriental), car és construcció de segles posteriors

a causa de la sentència arbitral de Guadalupe, 1486, que dirimí el conflicte entre pagesos i senyors. Cal recordar a Catalunya la importància que tingué la Guerra dels Remences, a la segona meitat del segle XV. Els pagesos aconseguiren més llibertat i independència vers el règim feudal. I d’ací es configuraria una nova manera de fer al camp.

Les masies amb el temps i en moments àlgids es classificaren segons producció econòmica en funció de la diversitat climàtica, localització i aprofitament de terres. Aleshores trobem cases de pagès cerealistes, ramaderes, vitícoles, hortícoles, senyorials... Ara bé, la seva construcció també ha estat en funció dels factors esmentats. Podien reduir o recloure, espaiar i obrir. Seran d’alta muntanya, mitja, terra plana o de costa. Perquè segons regió, la identificació de l’home amb la casa era i ha estat una necessitat. I podrem dir, amb tota certesa, que cada terra fa sa guerra.