En aquesta imatge, cada lletra de la paraula “THOUGHT” (que en anglès significa “pensament”) apareix disfressada. La inspiració prové d’una frase atribuïda a Talleyrand, ministre de Napoleó: “La paraula ha estat donada a l’home per ocultar el seu pensament.”

Les paraules vesteixen els pensaments —i també a l’inrevés—, mentre que les lletres, en tant que signes, permeten fixar aquestes paraules, fer-les visibles i duradores. L’escriptura té aquesta estranya condició: semblen dibuixos, però dins de les lletres hi ressonen veus.

És cert que poques vegades aconseguim expressar amb paraules tot allò que pensem. El llenguatge, com advertia Ortega y Gasset, sovint no dona per tant. De fet, pot arribar a construir murs infranquejables entre les idees, els sentiments i la seva transmissió.

No sorprèn, doncs, que homes de guerra i filòsofs hagin donat tanta importància a la paraula: cada mot pot ser una bala —i pot matar.

Avui, els polítics no escatimen munició verbal, i les seves disfresses retòriques sovint freguen l’esperpent.

Les paraules importen. Per això cal administrar-les amb cura, preservar-les de la seva degradació i reconèixer sempre el poder que amaguen sota la seva disfressa.