El monestir de Montserrat és sempre un indret inspirador per tal de —ben arrelats a la història mil·lenària— poder projectar els anhels compartits de futur. És així com l’abadia benedictina va acollir el tercer Seminari sobre els Valors de la Societat Catalana d’Avui, que va tenir lloc fa ben poques setmanes, el divendres 30 de maig, organitzat per la Fundació Occitano-Catalana (FOC) i la Universitat Catalana d’Estiu (UCE).

Al llarg de les diverses ponències que formaven part de l’intens programa dissenyat per l’enginyer Joan Amorós i el catedràtic Jordi Casassas, vam poder copsar els reptes clau dels diferents àmbits de la societat: des de l’habitatge a l’entorn productiu; des de les infraestructures de transport i logística a la sostenibilitat; i de la demografia a la planificació territorial. A més, és clar, de tractar les vies de millora, les potencialitats i les necessitats de l’ensenyament, la justícia, l’atenció a la ciutadania, el teixit productiu, la llengua catalana i el món associatiu.

En el meu cas, l’anàlisi dels resultats de la recentment publicada Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), amb les diverses variants de llengua inicial, llengua d’identificació i llengua d’ús habitual, van evidenciar que cal un revulsiu —a partir de polítiques públiques decidides i mobilització social— per tal de revertir la situació d’emergència lingüística que viu la llengua catalana i que queda plasmada en els múltiples indicadors de l’enquesta que des del 2003 la Generalitat de Catalunya elabora cada cinc anys, i de la qual aquest juliol també tindrem les dades territorialitzades de la darrera, corresponent a l’any 2023.

És així com els estudis i les reflexions d’actius del Col·lectiu Pere Quart, el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, Plataforma per la Llengua, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, o la Institució Cultural del CIC, entre altres entitats i organismes, ens permeten conèixer l’estat actual dels propòsits col·lectius i cap a on caldria enfocar la priorització de l’acció de govern i els debats acadèmics, per tal que aquests, a través de la divulgació, tinguin també una incidència en el conjunt de la població.

En aquest fòrum discursiu, que també va comptar amb una interessant sobretaula a l’Hostal Abat Cisneros, durant el parèntesi del migdia, les comarques tarragonines també van tenir-hi una presència cabdal, amb la participació, entre d’altres, de l’expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; el president de la Federació Catalana de Passions, l’ulldeconenc Jordi Carapuig; el teòleg Armand Puig, primer rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, i el químic tarragoní Joan Albaigés, excomissionat per a Universitats i Recerca i assessor de la Unesco.

En aquest marc emblemàtic de la sala de la façana del monestir de Montserrat, al cor de Catalunya, també vam presentar el nou Moviment Gaudí, un think tank per tal de reivindicar la vigència dels valors de l’arquitecte en un món canviant i ple de transformacions com els dels nostres dies. Així, entre d’altres, segur que el respecte als drets dels poble, l’extensió dels Drets Humans, el respecte a la natura, la vocació pacifista, la recerca d’ideals i la voluntat de cooperació poden ajudar a construir, en la mesura de les possibilitats existents, un present ple d’oportunitats.