Josep Manuel Delàs (Barcelona, 1942 - 1999, Girona), conegut com a Pepo Degàs, continua avui dia sent el gran desconegut per a una societat distreta de la consciència dels grans temes, com la defensa dels Drets Humans. Degàs va ser un militar, un home de profundes arrels cristianes, un humanista, gran coneixedor de Gandhi, i a la vegada un convençut lluitador per la pau, que va esdevenir un gran pacifista. Per aquest fet, el seu pensament va ser recollit des del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Centre que va sorgir de Justícia i Pau, que ha estat un centre de referència a nivell europeu, i que va ser creat justament l’any de la mort de Degàs (1999).

Aquest militar, juntament amb d’altres, va participar en la que s’anomenà des de la clandestinitat “Unión Militar Democràtica” entre els anys 1975-1980. Aquest moviment, fundat al final del franquisme per tres comandants i nou capitans de diferents armes, que més endavant ampliarà el nombre de col·laboradors, va portar a terme la democratització de les Forces Armades Espanyoles. Un fet que en aquells anys de la lluita antifranquista no ens va passar desapercebut als que estàvem dins la brega de l’anomenada Transició Democràtica. Una acció (UMD) que tingué una gran transcendència pel canvi d’un poder militar cap a un poder civil. Factor transcendental per tal d’assolir la nova democràcia a Espanya, després de la mort del dictador Franco.

En aquesta etapa, Delàs s’exilià a França per evitar ser empresonat. Una dada a ressaltar, entre moltes altres, és que va tenir un paper actiu en el referèndum consultiu del 31 de gener de 1986 per a l’entrada d’Espanya a l’OTAN i la seva permanència, fet del qual es mostrà totalment en contra. De fet, amb data de 1985 ja l’havien passat a la reserva militar. Cosa que suposà, per al nostre militar retirat, accentuar encara més el seu camp d’acció, donant suport a diverses iniciatives com l’objecció de consciència i als insubmisos al servei militar. A finals dels anys 80 ell i la seva família ja s’havien instal·lat definitivament a Girona.

La seva vida fou intensa pel fet d’implicar-se en diverses campanyes pacifistes com el comerç d’armes; mobilitzacions contra la guerra del Golf (1990); actes a favor de la pau en la guerra dels Balcans (1991-1992), i sobretot contra el genocidi de Ruanda. S’implicà en les campanyes de cooperació en favor de destinar el 0,7 % del PIB contra l’oblit del continent africà. Alhora, va prendre part en la campanya de l’objecció fiscal (1996)...

Qui el conegueren de la vora ens en donen dades, com una persona amb gran capacitat catalitzadora de crear iniciatives favorables al bé comú. Es posa en relleu com a organitzador de la Coordinadora d’ONG Solidàries, l’Ateneu Juvenil i Naturalista del que en fou promotor, la Fundació SERGI (Servei Gironí de pedagogia social)... Home crític i coherent que no defugia de fer front a les contradiccions, les pròpies i alienes.

Avui, quan parlem del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, cal recordar Josep Manuel Delàs, nom que no pot caure en l’oblit, ja que la seva obra avui encara continua vigent, manifestant-se arreu, contra de les guerres i l’armament.