Wamba és una petita localitat de la província de Valladolid a uns 20 quilòmetres de la capital. És un petit poble de 300 habitants. El nom li prové del monarca visigot que va ser proclamat en aquestes terres l’any 672. La tradició dictava que el nou rei havia de ser triat en el mateix lloc on moria el seu predecessor. Així, després de la mort de Recesvint, el seu successor, Wamba va assumir el tron i va donar nom al municipi, convertint-lo en l’únic amb aquesta inicial. Cal destacar que Wamba és l’únic municipi d’Espanya el nom del qual conté la lletra W.

A les profunditats de les voltes, l’església de Santa María de Wamba, temple que combina estils mossàrab i romànic, alberga a l’interior una de les osseres més impactants de la península Ibèrica. S’hi exhibeixen milers d’esquelets humans (alguns diuen de monjos i vilatans; bé podria ser cert, si es valora l’epitafi que els acompanya). La pila d’ossos és tan densa que s’hi distingeixen més de 3.000 cranis que sobresurten de la resta del munt d’ossos. No sembla que s’haguessin apilat amb molt ordre, excepte assegurar-se que els cranis estiguessin orientats cap a fora perquè les seves enormes conques poguessin mirar amb ulls morts als visitants. Malgrat tot, el desordre general dels ossos ha estat un gran obstacle per a la recerca dels antropòlegs forenses i biològics.

L’ossera amaga un dels tresors històrics més importants de la comarca de Montes Torozos. L’església de Santa Maria, d’origen romànic, data del segle XII, encara que part de la seva estructura és d’època mossàrab del segle X. El 1931 va ser declarada monument historicoartístic, en qualitat de Bé d’Interès Cultural amb categoria de Monument.

Aquesta ossera és datada entre els segles XIII i XVIII, i s’han generat múltiples teories sobre el seu origen. Alguns historiadors suggereixen que les restes pertanyen a monjos de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, mentre que altres hipòtesis indiquen que provindrien d’un antic cementiri del municipi.

Sigui quina sigui la seva procedència, a l’ossera de Wamba s’hi troben les calaveres ben apilades coronades amb aquest epitafi, que adverteix: “Com et veus, jo m’hi vaig veure. Com em veus, tu t’hi veuràs. Tot acaba en això aquí. Pensa-ho i no pecaràs”. Tota una escruixidora representació de la fugacitat de la vida, que genera un ambient colpidor , tenebrós, llòbrec, macabre, depriment, que al final acaba convertint aquest poble en un destí imprescindible per als amants de la història i el misteri.