L’autoparit


Artista / ladonaquecamina.cat.
Quina és l’única diferència entre les dues imatges? El títol de l’article pot donar-te’n una pista. Si vols jugar, tapa el text abans de continuar llegint: la resposta és a sota.
SOLUCIÓ
L’única diferència és que l’home de la primera imatge s’ha parit a ell mateix. I en tenim una prova irrefutable: no té melic.
Molts dels autoparits i autoparides s’autoanomenen self-made man o self-made woman, apropiant-se d’un concepte profundament vinculat a la ideologia del somni americà. Són sovint persones incapaces d’escoltar, preses d’una verborrea incessant i amb un discurs que no és més que un monòleg narcisista.
Però la veritat és que tots ells han sobreviscut al període de màxima fragilitat humana —la fase neonatal— gràcies a les cures físiques, emocionals i socials que altres humans els han brindat. Probablement van néixer en un hospital públic i van créixer escolaritzats.
L’Homo sapiens no ve al món programat per sobreviure sol. És un animal profundament social, que només pot desenvolupar-se dins d’una comunitat i una cultura. Per als humans, la cultura no és un afegit, sinó una condició d’existència. Tan essencial com l’aire o el pa.
Fins i tot Albert Einstein, malgrat la seva fama de geni solitari i autodidacte, va elaborar la teoria de la relativitat a partir del coneixement col·lectiu de la seva època. I com ell, molts altres grans noms de la història. Som —com deia l’antropòleg Clifford Geertz— animals suspesos en xarxes de significat que altres humans han teixit abans que nosaltres.
El reconeixement de l’altre no és només fonamental per a una societat sana, sinó per a una vida humana digna i plena. El melic, primera cicatriu de la vida, certifica aquesta unió primigènia amb l’altre. És l’empremta física d’allò que ens connectava a la vida abans de ser “individus”. Ens recorda que venim d’algú, que mai no som del tot separats, que la individualitat absoluta és una ficció absoluta.
Desconfieu de qui no té melic.
Potser li ha desaparegut de tant mirar-se’l.
