Ara ha fet 15 anys. El 28 de juny del 2010, el Tribunal Constitucional declarava substancialment inconstitucional l’estatut prèviament plebiscitat per la ciutadania catalana i referendat pel Congrés de Diputats espanyol.

Quinze anys després, el mateix TC ve a reconèixer que aquella sentència va ser fruit d’un procés que va activar una reacció judicial desproporcionada a la sala segona del Tribunal Suprem, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i las jutjats d’instrucció 1 i 13 de Barcelona, i valida per sis vots a quatre la llei d’amnistia, perquè el que no queda constitucionalment prohibit està permès.

Aquesta llei, que ja s’ha aplicat amnistiant els policies que l’1 d’Octubre van atonyinar els catalans que anaven a votar, encara manté a la sala segona del Tribunal Suprem l’ordre de detenció contra Puigdemont. No acceptant, Marchenes i Llarenes, ni unes cautelars que permetin retornar drets als líders catalans, davant la sentència confirmatòria de l’amnistia del constitucional.

També sembla que Felipe González i José Maria Aznar militin en el mateix partit, i efectivament sembla així, ja que tots dos acaten i s’acoten davant dels poders fàctics de l’Estat, ja que el pòsit franquista de la Transició no el va heretar solament el PP, sinó també gent del PSOE. Inclús hi ha historiadors que diuen que ja hi va haver infiltracions franquistes en el famós congrés constitucional de Suresnes, a França, l’octubre del 1974, on es va catapultar a Felipe González i Alfonso Guerra.

I encara que el Tribunal Europeu es pronunciï a favor de l’amnistia, els Lamela, Aguirre, Marchena, Llarena, etc. seguiran prevaricant, i convençuts que res els passarà, perquè el sistema els empara, ja que la Unió Europea és un club d’estats i no un club de nacions sense estat. I allò de que Europa ens mira, és pura autocomplaença, perquè sí que ens mira, però de reüll, i posats a fer grans manifestacions et diran que el que val és l’imperi de la llei; però l’únic imperi que s’intenta a Espanya, potser uns més que altres, és l’imperi de la llei de l’embut.

I ara que estem invocant la llei de l’embut, hem de recordar, i parlant de la corrupció sistèmica, almenys del bipartidisme, que la corrupció més ferotge es dona quan de les individualitats es passa a finançar les estructures dels partits, ja demostrat i sentenciat el PP per aquestes pràctiques. I ara ad cautelam, el govern del PSOE és el primer en denunciar el triangle Ábalos-Koldo-Cerdán, i a la fi s’acabarà sabent si la taca de corrupció també ha entrat a les estructures del partit socialista.

Però he sentit fa poc, a les tertúlies d’una tele amiga, que “la moda” de la corrupció es va iniciar amb el rei d’Espanya, l’emèrit, el que arriba de la mà del “Caudillo” i que ha fet i desfet almenys econòmicament i familiarment com ha volgut i per on ha decidit, i si no que l’hi preguntin al seu fill, el rei actual, la feinada que els està donant.

Oblit; definició: la més genèrica és “la pèrdua temporal o permanent de la capacitat de recordar, reconèixer o actuar, amb relació al que ha estat après”.

Oblit jurídic: és el que es té d’aplicar amb la llei d’amnistia: l’oblit jurídic del delicte, i extinció de la responsabilitat penal de manera completa. O sigui deixar de ser culpable, i quedar sense pena ni antecedents.

És diferent de l’indult, que perdona el compliment total o parcial d’una pena, però no elimina de manera completa la responsabilitat penal.

El dia a dia polític em surt ja d’esma, però també vull parlar contra l’oblit dels pobles abandonats. M’ha passat per les mans el llibre de Carles Martí, que només a la demarcació de Tarragona ja li dedica 200 planes, i acabaré parlant un xic del poble nudista del Fonoll.

L’autor referència 62 pobles o llogarets de l’àrea tarragonina i Terres del Ebre. Molts llocs inclús ja existien en mans dels moros, i els primers assentaments cristians comencen al segle X i són nuclis agrícoles, amb una forta ruralitat, i així es mantenen fins a finals del segle XVIII.

Al segle XIX, amb la desamortització, s’alliberen propietats i augmenta el nombre de pagesos, que comencen a ocupar una burgesia rural, fins als estralls de la fil·loxera, que va reduir molts pobles a l’oblit, i es va consumar rotundament als anys 60-70 del segle passat. Carles Martí recorda i apunta una gamma de possibilitats que permeten salvar aquests nuclis històrics de l’oblit... un d’ells és el fenomen del nudisme com a projecte de vida natural, aprofitant la llunyania dels nuclis habitats.

EL FONOLL

Hi he estat una dotzena de vegades. No m’hi he quedat a dormir, però hi he menjat, xerrat, passejat i enraonat de temes jurídics amb l’ànima del fonoll nudista i naturista. Es tracta d’Emili Vives, el que va comprar el poble privat. La norma principal és que la comunitat és nudista, i si es té de prohibir quelcom, és anar vestit. Això no vol dir que si hi vas de visita i tens interès d’informació no te la donin, però si t’hi vols quedar i viure un temps als apartaments, i gaudir de la resta d’instal·lacions del poble, tens de ser comprensiu amb la norma; però no cal ser un talibà, ja que si tens fred et tapes i s’acaba el drama.

El Fonoll està situat a 650 metres d’altitud. Va tenir un castell, avui desaparegut. S’hi accedeix per la carretera que uneix Forès i Passanant, i la propietat privada té unes 200 hectàrees del terme de Passanant i Belltall, a la Conca de Barberà. Vives les va comprar i el projecte de rehabilitació es va fer el 1998.

La història diu que el Fonoll, ja el 1383, tenia tractes amb el monestir de Santes Creus. El poble es va abandonar el 1970, quan encara hi vivien quatre famílies.

Al mas de Lilla, on també practico nudisme desenfilat de vistes, i més ara que tenim la calorada del segle, hi tenia una somera dita Ginesta, que en un moment de la nostra vida, el 2008, la vam regalar al poble del Fonoll, ja que en Vives tenia una rucada, i la va venir a buscar personalment amb una camioneta. Encara la vam anar a veure un parell d’anys, però un dia vaig ser informat que una malaltia es va emportar la majoria de rucs i someres.

Bé, el Fonoll ha passat de l’oblit a ser ressuscitat pel nudisme, i com diu el mateix Vives, que ara també deu ser vellet: “El Fonoll no ha deixat mai de ser autèntic, i ara inclús s’hi pot viure sense la complicació de tenir d’anar vestit”.