El dimecres 9 de juliol he fet de periodista, he anat al Congrés dels Diputats a fer el seguiment del ple de la corrupció, que crec que serà l’ultima trobada abans de la diàspora vacacional.

Però com que estic jubilat i a més mai he sigut periodista professional, en lloc d’anar a Madrid m’he quedat davant del mar, i amb un ull a les televisions, que retransmetien l’espectacle.

Una vegada més Pedro Sánchez ha salvat els mobles, i ha tornat a recordar que només han passat dos anys i encara li’n queden dos més per parlar d’eleccions.

Sánchez d’entrada admet l’error de confiar en Ábalos i Santos Cerdán, reconeix l’ error, però es defensa dient que ell no és d’aquest tipus de personatges, que ell és una persona neta, i la justícia tindrà de decidir. No pensa amagar res, i el que surti serà dit i posat a disposició de la justícia. A diferència de la manera d’actuar del Partit Popular, que de les moltes corrupcions, sempre ho ha negat tot i mai ha volgut reconèixer res.

Ells diuen que faran un seguiment i avaluació sistemàtica i reiterada de qualsevol sospita. Aspira a recuperar la confiança dels grups que van donar suport a la seva investidura. Segueix alerta amb les prioritats i compromisos pactats.

Recorda que la corrupció és mínima i mínims els que s’hi han atrevit, i fa una llarga comparativa entre Santos Cerdán, l’únic provisionalment empresonat del PSOE, i les desenes i desenes de populars que han passat per Soto del Real.

Ens detalla el pla anticorrupció amb 15 mesures que diu que aplicarà, amb una agència per detectar riscos i aplicant la intel·ligència artificial en la plataforma de serveis i seguiment públic.

Diu que es tenen d’aconseguir seccions especialitzades de jutges per lluitar conta la corrupció amb més mitjans econòmics i més control al treball dels jutjats.

Obre el camí a perseguir els corruptors, i s’assenyala l’empresa Acciona com una sospitosa que es troba en tots els fronts de llistes negres.

Diu que es monitoritzaran tots els mecanismes per ajudar al portal de transferències de l’Estat. Reitera l’estop a la corrupció de les esquerres, ja que no ha sigut mai el seu tarannà genètic.

Feijóo, del PP, no es creu que Sánchez no sigui corrupte, i diu que ha buscat les persones adequades per fer aquest desgavell. No és falta de control sinó d’ ètica i de culpa in eligendo i de culpa in vigilando; i que té de confessar la seva culpa, tornar el botí i convocar eleccions. I si no plega és perquè no mani la dreta.

Abascal, de Vox, apuja el llisto i parla de robatoris, prostitució, assetjadors sexuals, corruptes, i que s’ ho munten a l’estil “Torrente”. Diu que el PP i el PSOE comparteixen els manuals sobre qui roba més i tots són dolents menys ell i Vox.

Yolanda Díaz, de Sumar. Avui té el seu pare de cos present, però ha vingut al Congrés per denunciar que en l’últim segle de bipartidisme, la corrupció ha sigut sistèmica entre els dos grans partits de dretes i esquerres, i entre el PP i el PSOE es van alternant, i com més corrupció menys democràcia.

Governar no és resistir, és fer les coses bé, i reparteix culpes entre Feijóo i Sánchez, però recorda que el PP és l’ únic partit de l’Europa comunitària condemnat per corrupció.

Diu que ja no es poden fer més regals al PP, i per la memòria del seu pare, que va ser un conegut sindicalista, no vol que manin les dretes a Espanya, ja que es té de governar per ala majoria social d’aquest país. Es té de fer el gir definitiu cap a la regeneració democràtica, i volen seguir guanyant.

Rufián. Diu que la màxima crítica és la llei d’amnistia, però no la derogarà pas el PP, si manen, ja que la faran servir per anar del bracet amb la dreta catalana de Junts.

Aprofita per passar el rasclet de tot el mal fet, des de la Gurtel fins a la dana valenciana del president Mazón.

L’esquerra no pot robar, perquè acaba plorant, i si ho fa la dreta acaba sense reconèixer res i rient. Ells venen directament de la dictadura que es va apoderar d’Espanya, i d’aquesta manera de fer les coses, la major part del segle XX.

Ara ha fet dos anys es va votar socialisme perquè no es volia reiterar en la corrupció del PP. Ara, si segueixen les coses així al final la gent tindrem de triar entre els corruptes professionals i els corruptes “cutres”, o tronats, com insinua el traductor.

Bé, aquí intervé l’articulista en qualitat de jurista: probablement la dreta espanyola del PP festeja i festejarà a Junts, per a ells la dreta catalana que substitueix l’antiga Convergència, perquè es posi de la seva part.

Però no pot amenaçar amb anul·lar l’amnistia, ja que no es pot derogar pel principi d’irretroactivitat de la jurisdicció penal i ratificat per l’article 9.3 de la Constitució espanyola. Això és així, però hi ha vegades que sembren el dubte, suposo per a tranquil·litat dels seus votants, més carpetovetònics.

Míriam Nogueras, de Junts. Diu que no es posicionaran entre els dos partits, ja que parodiant el cantant Raimon ; nosaltres no som “d’eixe bloc”. “Som catalans, nomes defensem Catalunya: la seva economia, la seva llengua, la seva identitat i els seus orígens, i serem el mur de contenció contra els que ens volen anorrear”.

PP i PSOE portent dècades de decadència, incapaços de refer les costures del tratge de la Constitució, i amarats de corrupció, a la qual s’afegeixen els jutges de la corda de la dreta hispana.

Han pactat entre ells la distribució del poder judicial. Han pactat entre ells l’alcaldia de Barcelona, i sempre que es tracti de desnacionalitzar Catalunya, tots van alhora. I acaba, sempre amb un “Visca Catalunya lliure!”.

Bildu. La corrupció és sistèmica, perquè venim del regiment del 78, que no va ser fruit d’una ruptura; és estructural en el bipartidisme.

Partit Nacionalista Basc. Pedro Sánchez, diuen que potser no és culpable, però sí que ha aconseguit una desafecció entre la ciutadania i exigeixen transparència i responsabilitat, i si volen la seva confiança, tenen de dominar a qui donen poder i qui els vigila: eligendo i vigilando. Es té de recuperar la força de la democràcia, i no fer de rei nuet i pensar que ningú se n’adona; doncs tindrà de demostrar que no en sabia res.

Ione Belarra, de Podem. No han après res ni de corrupció ni de masclisme, tancant fets corruptes als prostíbuls i ara apagant l’escàndol amb mesures cosmètiques.

I callats davant d’Acciona, almenys que diguin que no rebrà mai més un euro de diner públic, perquè sembla ser que el Florentino funciona dedicant-se a la mossegada.

Patxi López, del PSOE. El més contundent contra el PP, especialistes en destruir proves, negar-ho, crear la policia patriòtica, sempre negant, mai col·laborant, i al pobre Casado, que volia descobrir la corrupció, al carrer.

Els socialistes, si es descobreix la corrupció, es diu i es castiga, s’expulsa i s’aclareix i a més sempre estan a favor de les dones i del feminisme. I el PP passa a la seva història de 300 imputats, més la dana de Mazón.

Pedro Sánchez, en fase de rèplica, diu que el seu govern i el de Rodríguez Zapatero han sigut els millors governs dels últims 50 anys.

És demolidor contra Felipe González, Aznar i Rajoy, va repetint la gran diferència d’implicats i la doble moral del PP, i s’entreté en donar noms i més noms, i expedients i sentències i denúncia, i que si alguna vegada arriben a tornar a governar, ja tenen a punt l’“autoamnistia“ contra la parella de la Sra. Ayuso, ells que tant l’han criticat. Gran cridòria al Congrés per part del PP, i feina extra per a la presidència de la cambra per fer-los callar.

En el seu govern es tracta només de tres persones assenyalades, i al PP passen de 300, més la dana de Mazón a València.

FEIJÓO replica que dimiteixi... “Váyase, senyor González!”, recordeu? Doncs ara es canvia González per Sánchez. “Dimiteixi: està investigat pel seu partit, per la seva dona, pel seu germà, i no ha aconseguit mai la majoria absoluta, i és amic de puteros”. Contrarèplica de Sánchez, dient que a les presons han entrat 88 polítics del PP i un sol del PSOE, Santos Cerdán.

Acaba Sánchez amb un “mim” per a la Nogueras, insinuant que alguna cosa entén i compren “de la nacionalitat catalana” i per això es reuneixen a Suïssa.

I com que nos ja tinc clar que Catalunya és una nació, doncs me’n vaig a prendre la fresca, ja que portem uns dies que la gran calorada ha deixat pas a temperatures més normalitzades, però també han començat els grans focs a Catalunya, com el de Paüls i muntanyes dels Ports de Tortosa. A Paüls hi tinc el bon amic Carles, lo barbut, que se’ns ha quedat confinat un parell de dies.