La proliferació de bestiar bosquetà esdevé sorpresa quan te’l sols trobar anant per carreteres locals, com potser per la serra del Prelitoral entre les comarques del Moianès o Osona pel que fa el meu cas. Sobretot en hores nocturnes, on en les comunicacions del sector rural hi ha poc trànsit.

No fa massa, a les onze de la nit, venint de l’Estany (Moianès), poguérem veure en un costat de la carretera dos animals de bosc: una guineu i dues genetes. La guineu no va donar temps de ser observada, en canvi, les genetes sí, i de manera momentània, perquè estaven enlluernades pels fars del cotxe, restaren quietes i les poguérem observar. Després, sense massa presses ,van desaparèixer.

L’aspecte de la geneta s’assembla una mica al d’un gat, però amb importants diferències: cap gran i cara amb un petit morro, orelles grans i arrodonides i cos allargassat i potes curtes. Tot i que del cos no li vam poder avaluar el pelatge per la foscor de la nit, en canvi sí que ho poguérem fer amb la cua, ja que s’hi van poder veure les anelles fosques i clares.

La geneta va arribar a la península amb la invasió àrab al segle VIII. Per als àrabs era un animal domèstic, perfil que va anar perdent amb la desaparició del món musulmà. La geneta esdevingué salvatge, i s’adaptà a un hàbitat de zones boscoses de rouredes, alzinars, pinedes i oliverars amb petites rieres d’aigua, lluny de l’hàbitat humà.

Un animal que es troba repartit pràcticament per tota la península Ibèrica, malgrat la caça furtiva que se li realitzà per la seva pell, i que en disminuí la població. Avui esdevé un animal protegit. La seva reproducció es porta a terme per la primavera, amb dues i tres cries, formant un nucli familiar que es desmantella al cap d’un any.

La seva alimentació va de rosegadors, conills, fins i tot insectes, i una fabulosa dieta de fruits de tardor. Esdevé un animal actiu de nit, per això el vam trobar a la nit travessant la carretera. La geneta passa el dia dormint entremig de roques o el buit d’algun arbre vell i mort. Un animal que disposa d’una agilitat sorprenent, tant per enfilar-se com per desplaçar-se i caçar.

He trobat algunes dites o refranys sobre la geneta, a tall de comparació amb els humans: És més llest que una geneta. Fa vida de nit com les genetes...