El govern del PSOE té el mal costum de prometre el que farà envers Catalunya i al final acabar no fent res. Ni fa traspàs de Rodalies a la Generalitat, ni l’oficialitat del català a Europa, ni l’aplicació de l’amnistia. I ara, per acabar-ho d’adobar, un tema que ha caigut també en via morta, el finançament singular per a Catalunya, que després de tant prometre que seria, doncs no; al final, un engany més? Deixa decebedor —com diria un rotatiu— l’acord de la comissió bilateral Estat-Generalitat sobre el teòric finançament singular per a Catalunya.

Quan el govern de l’Estat parla d’un pacte generalitzable i es deixa el pacte singular, ens remet de sobte al cafè per a tothom en un passat que tothom recorda. En què quedem, pacte singular o generalitzable? I si és generalitzable no és singular, treguin-s’ho del cap, senyors del PSOE, no ens vulguin enredar amb raons i cançons.

Tothom veu que l’acord deixarà de ser singular el dia que qualsevol comunitat s’hi afeixi. No es veu per enlloc, un sistema que ens acosti a la sobirania fiscal a Catalunya, ja que no es veu tampoc per en lloc de manera ferma que es parli de bilateralitat, acord govern de l’Estat i Catalunya, sinó de multilateralitat (una aliança de moltes comunitats).

La qüestió es veu molt clara: ni el PSOE ni el PSC no volen quedar-se sols passant del règim fiscal de la Transició amb un pacte bilateral que afavoreixi Catalunya; seria mal vist per la resta de comunitats. Tot i sent Catalunya la comunitat que aporta més diners a les arques de l’Estat. I una altra: malgrat que ERC signés l’acord en el pacte de govern, que en va fer ressò com un acord històric, no preveu en cap cas fer caure l’actual govern de la Generalitat com el de Madrid, per por d’una alternativa PP més Vox. Allò que se’n diu: sortir del foc per caure en les brases.