Ara més que mai cal unitat de partits catalans vers el 27 de setembre. No cal fer blocs ni coalicions que portin la divisió de criteris. Ni anar contra ningú perquè aquest no és l’objectiu. Cal posar l’accent en la unitat de pensament, per tal d’aconseguir una majoria ampla de vots a favor de la sobirania catalana.

Els partits pro independència des del Parlament de Catalunya haurien de fer una declaració clara d’intencions vers les eleccions de setembre, si realment volen que tinguin un sentit plebiscitari. I afegir-s’hi tothom qui vulgui recolzar la idea, com més millor.

La convocatòria electoral a la qual ens referim cal que serveixi per convocar el poble català a decidir el seu futur. Aquesta ha de ser la finalitat.

No cal entrar en la diversificació d’intencions. No hi poden haver propòsits  de dretes ni d’esquerres. Només pot haver-hi una sola intenció: Catalunya. No es pot crear la mala imatge, com altres vegades ha succeït, de desavinences de la classe política catalana pels objectius. Els centralistes, quan veuen aquestes posicions de desentesa, gaudeixen de l’espectacle.
Una vegada aconseguits els resultats propicis des de la democràcia, s’ha d’iniciar un procés per anar conformant el país. Llavors arribarà l’hora dels partits i de les ideologies. Perquè  és el moment de la democràcia política, que haurà de funcionar a ple pulmó amb l’econòmica i social. És quan s’han de fer operatius els postulats de si no hi ha democràcia econòmica i social tampoc ni pot haver de política.

Esperem que tot vagi bé, des de la democràcia i del respecte i, des d’aquest àmbit, es puguin millorar les relacions socials i de mercat, des de la llibertat, com Estat lliure, amb les Espanyes, si és el que s’escau, o bé cap Europa i altres parts de món. Aquests tipus de relacions, si s’establissin des del pacte lliure i voluntari, és el que coneixem com confederació d’Estats. En definitiva, a tall d’exemple, és l’entesa de l’Europa actual.

Catalunya, per tradició, sempre hem estat oberts al comerç a diferents bandes i a diferents pobles. Però una cosa és des de la llibertat i l’altra des de la submissió.

 I amb això, cal recordar que els catalans hem arribat a aquesta decisió perquè el govern del PP i altres en el passat ho han possibilitat així. Perquè aquests han projectat sobre Catalunya una acció de poder, mai de convivència, com hauria estat convenient. Enfront d’aquesta situació dolorosa només ens resta que les eleccions del 27 de setembre siguin plebiscitàries i ens portin als catalans a ser lliures per tal de recuperar la nostra personalitat política, econòmica i social.