Dins d’un context armamentista com en aquests últims temps, propiciat per la tensió de les guerres, tant d’Ucraïna com la de Gaza, la Unió Europea ha fet un gir, obsessionada per una cursa de seguretat, que ha portat tot un seguit de països a militaritzar-se amb escreix, augmentant les despeses econòmiques de manera considerable, a l’esquena de la població.

La cursa d’armament, en realitat, què fa? D'entrada fa créixer les desigualtats en un augment de la riquesa dels rics en detriment als més pobres. Malgrat que la carta l’ONU amb l’article 51 consagra el principi de legítima defensa que fonamenta, a priori, la cursa d’armament dels estats; no està pensada per qualsevol cursa que pugui esdevenir excusa d’una producció normalitzada d’armes sofisticada per tal de produir riquesa pròpia, sinó la defensa de l’estat atacat.

Amb data ja aleshores de 1976, la Santa Seu va presentar a l’ONU un document davant la conferència sobre el desarmament prevista vers el 1978, amb un seguit de conclusions sobre el perill de la guerra:

a) La guerra comporta un perill recíproc dels pobles.

b) És injusta perquè és irracional de la força que viola el dret.

c) És un robatori pels pressupostos elevadíssims que calen per mantenir estocs d’armes.

d) És una agressió per a les víctimes de la pobresa i la violència.

e) Implica una fal·làcia, si es justifica com a mitjà per a la indústria armamentista i els seus llocs de treball o la creació aparent de riquesa.

f) Promou la histèria col·lectiva en les relacions internacionals basades en la por.

g) S’ha convertit en una fi en si mateixa amb un desplaçament sense control de les pròpies autoritats públiques.

El papa Lleó XIV va insistir a l’àngelus del diumenge de Corpus (22-VI-2025):

«Avui més que mai, la humanitat clama i demana la pau. És un crit que exigeix responsabilitat i raó, i no ha de ser ofegat pel soroll de les armes ni per les paraules retòriques que inciten al conflicte. Tot membre de la comunitat internacional té la responsabilitat moral d’aturar la tragèdia de la guerra, abans que es converteixi en un vòrtex irreparable. […] La guerra no resol els problemes, sinó que els amplifica i produeix ferides profundes en la història dels pobles, que triguen generacions a cicatritzar. […] Que la diplomàcia faci callar les armes! Que les nacions tracin el seu futur amb obres de pau, no amb violència ni conflictes sagnants!»