Una interpretació operística dels poemes de Joan Maragall, les cançons familiars de l’exili -de París a Sao Paulo- i la tornada de “Vestida de nit” de Sílvia Pèrez Cruz, van captivar musicalment els assistents de l’acte, a través de les veus de la metgessa Maria Mercè Bonet, la cantant Mireia Pagès i la soprano Hélène Giraudier, que després d’un parèntesi a la ciutat comtal tornaria de nou al cor de l’Hexàgon.

Com si poguéssim enfilar-nos a l’onada més alta i guarnir de palmeres el record -escampant amb canyella totes les cales, i amb petxines fer-los un bressol, al so de la cantant de Palafrugell-, aquell dimarts 15 de juliol a la segona planta de la Biblioteca Sagrada Família, al carrer Provença de la capital catalana, vam retrobar-nos congregats per l’escriptor David Pagès i Cassú, per sentir sons i tardes del passat, d’aquest món d’enyorança, amor i calma, perfumat de lluna i foc.

Mirant el paisatge, cercant paraules, les primeres de l’acte coral de presentació del llibre Baules. Cartes generacionals (MMV, 2023) -amb pròleg de la historiadora cultural Josefina Salord- van ser un especial esment a l’editor Francesc Moll Marquès -fill de l’eminent lingüista menorquí Francesc de Borja Moll, i ànima de la Nova Editorial Moll-, i a Mariona Agustí, presidenta d’honor de l’Associació Memòria i Veus, ambdós traspassats pocs dies enrere. A continuació, un bullici d’emotivitat va enfilar l’acte a partir de petites vivències viscudes -la dimensió humana de quaranta-cinc grans noms als quals familiars o estudiosos han escrit una epístola tal com si la poguessin llegir avui- i moments intensos de Conxita Badia, Narcís Bonet Armengol i Josep Maria Ainaud de Lasarte.

Precisament al voltant de l’historiador -i també de la sufragista Carme Karr-, Joaquim Llimona, advocat i fillol d’Ainaud, va emfasitzar durant la seva intervenció el paper clau d’aquelles persones que mitifiquem quan tot just som infants, ja que aquesta imatge construïda en els nostres primers anys ens acompanya al llarg de la vida.

El fet és que aquests dos darrers anys el nou volum de Pagès i Cassú que, com dèiem, aquest juliol va retornar a Barcelona, ha fet una llarga gira de més de trenta taules rodones arreu dels països de parla catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, i també en algunes ciutats europees, per tal de posar en valor la memòria col·lectiva d’una Catalunya dels segles XIX i XX que va propiciar el naixement d’una generació de noms esplendorosos en l’àmbit de la cultura, l’art, la ciència i les lletres.

És així com el fil d’aquestes nissagues ha propiciat interessants converses obertes al Centre de Lectura de Reus, la Sala Rusiñol de Sant Cugat del Vallès, la Casa Museu Enric Prat de la Riba, el Cafè de la plaça de Verges, el claustre del monestir de Sant Miquel de Fluvià, la Biblioteca comunal d’Encamp o el Liceu Renouvier de Prada de Conflent -per posar-ne només alguns exemples- en les quals s’ha ressenyat l’apassionant vida del pintor cubista Maties Palau Ferré, la vigència noucentista del literat Marià Manent, el sostre de vidre que va voler superar la metgessa Maria Elena Maseras, o els primers vols d’avió pilotats per la pionera Mari Pepa Colomer.

Així, a partir del record de les hores viscudes amb emoció, la presentació d’aquell vespre d’estiu -daurada d’imatges- va esdevenir un indret de memòria i paraules per a reivindicar -amb els passatges familiars de les cartes generacionals de Baules- un passat sòlid, un present actiu i un futur esperançador.