Ara fa un any, l’agost de 2024 va ser un mes ple de preparatius per tal de tenir-ho tot a punt per al Festival de les variants dialectals de la llengua catalana, el “Posa-hi tu l’accent”, que va tenir lloc aquell 27, 28 i 29 de setembre a l’Espluga de Francolí. Durant aquells cap de setmana llarg, un extens programa de llengua, pedagogia, publicacions i teatre -des d’un concurs picalletres per a l’alumnat fins a actuacions musicals de Roger Mas o Joan Reig, passant per una conversa distesa entre creadors de continguts- van fer del Casal de l’Espluga el quilòmetre zero dels territoris de parla catalana. Dirigit pel periodista Òscar Palau, i amb una reivindicació explícita del xipella, l’esdeveniment va ser un gran aparador de la riquesa que suposen les variants dialectals del català.

Aquell mateix any, a més, Òscar Palau i el també periodista Jesús Jordi Pinatella publicaven La Catalunya emergida. Històries d’un bocí de país que els pantans van engolir  (Cossetània, 2024), amb fotografies de Josep M. Montaner Fontarnau. El volum, ressenyat per la comunicadora Rosa de les Neus Marco-Palau en aquestes mateixes pàgines, “entrellaça històries particulars i col·lectives per anar teixint els capítols, on trobem també anècdotes i intrahistòries curioses (...) que ens proporcionen un viatge personal i geogràfic entre l’emotivitat i l’empatia”.

De les referències del llibre als pantans de Siurana, els Guiamets, Oliana, Sau o Riudecanyes -entre molts d’altres-, avui en tenim també una exposició al Palau Robert de Barcelona. Així, fins al diumenge 7 de setembre, la capital catalana ens ofereix la possibilitat d’endinsar-nos en l’abans i el després que va suposar durant el segle XX la construcció dels pantans en diferents municipis de la nostra geografia, a partir de tres blocs temàtics: “Un canvi de paradigma al Pirineu”; “Els dipòsits de la metròpoli” i “Secrets amb història a la Catalunya seca”.   

Aquests dies d’estiu, però, mentre els visitants es capbussen als pantans de Rialb, Riba-roja, Terradets o Camarasa, Òscar Palau feia parada al Tarragonès, per tal de visitar l’exposició Modernisme, al Castell de Vila-seca, de la mà del seu comissari, l’historiador de l’art i museòleg Damià Amorós Albareda [vegeu fotografia a la façana de la construcció d’estil neogòtica].

Precisament al voltant d’aquesta mostra que es pot veure fins al 14 de setembre a la localitat de la Costa Daurada, el televisiu Xavier Grasset escrivia pocs dies enrere “que el projecte de remodelació del que havia sigut una torre al segle XII, passada a fassina d’aiguardent al XVIII, a càrrec de l’arquitecte Enric Fatjó i Torras (...) s’alinea perfectament amb els recursos i tendències del modernisme, i dels moviments universals de renovació com l’art nouveau, el Jugendstil, o Modern o Glasgow Style que es van viure a cavall dels segles XIX i XX”.

A part de la coincidència expositiva entre el trencadís gaudinià i les esglésies submergides, la trobada a Vila-seca també va tenir un caràcter festiu. I no és per menys. Si el dijous 25 de juliol, el periodista d’El Punt Avui pronunciava una oda a l’espluguinisme en el seu pregó de la Festa Major de Sant Abdon i Sant Senén; el dijous 14 d’agost, a l’Estrella, el col·laborador de L’Altaveu i Xavifòrnia de Televisió Espanyola durà a terme el pregó de la Festa Major i les festes de la Minerva de Santa Coloma de Queralt. Mentre escriu el pregó, però, aquests dies Amorós també dinamitza les visites nocturnes “Sarral. Llegendes, misteris i miracles”, una bona iniciativa per conèixer la terra de l’alabastre i d’arquitectes preeminents.

Així, a més d’algunes sorpreses artístiques més que ens captivaran al llarg del mes d’agost, aquest és un estiu d’accents, visites, pantans, pregons i modernisme!