Si pogués marxar quan la calor mossega i el silenci reina, quan les fulles estan immòbils i sembla que tot s’ha parat.

Si pogués pujar a la cresta blanca d’aquella onada, marxaria amb ella a recórrer els mars d’ací i d’allà.

Si pogués canviar el sucre per rom, ho faria sense pensar.

Si pogués canviar les copes de la taula, només hi deixaria el porro, com amo i senyor.

Si pogués mirar per l’escletxa de la finestra, veuria com el sol va marxant, com un nou navegant dins un cel sens fi.

Si pogués giraria el món, com un mitjó suat, al revés per un de rentat.

Si un dia no tingués flors, buscaria les herbes boscanes  per omplir-te de colors.

Si pogués no cantaria, cridaria fort cada vespre, i jugaria amb l’aire de ponent.

Si pogués sortiria sota la turmenta, sense paraigües ni l’abric.

Si pogués caminaria damunt els vidres de la vida amb els peus nus i també l’ànima.

Si pogués no m’ofegaria amb la pluja, i no esmorzaria amb les llàgrimes del vespre.

Si pogués fer castells amb la brossa del dia, deixaria neta la natura.

Si pogués dir-te a cau d’orella que hi ha amors que són eterns, no callaria.