Jubilat profund com acostumo a dir, podria sempre fer vacances i canviaré el meu mar i muntanya, que és de Cap Salou a Lilla, per un altre mar i muntanya de coordenades un xic diferents, el mar de L'Ampolla, delta de l'Ebre, i la muntanya d'Andorra, el país dels Pirineus.

I abans recordarem que vaig fer el 30 de juliol del 2019, que és el mateix dia sis anys endarrere del que avui, i a Cap Salou, dimecres, començo l'article que lliuraré el diumenge i que veurà la llum escrita el divendres 8 d'agost. Estava embarcat al veler Laidac i deia:

Ara, hi ha una barreja de menorquins, catalans, francesos, anglesos i nòrdics, d’una classe mitjana, i d’una mitja d’uns 50 a 60 anys. I pres una pomadeta de xoriguer i “ llengu amb taperes”. Excelses, el xup-xup previ , i molt semblant, al suc i bruc dels estofats de cua de bou.

Vaig bé, i segueixo bicicleta avall fins a arribar al vaixell Laidac, que avui ha sigut operat, segons programació d’urgència per el Dr. Rodri, de fama mediterrània, doncs, ja ha intervingut, com a mecànic de a bord ; al Rodamon, Reguitzell, Esboriac, i ara i altres vegades al Laidac.

Avui l’operació esperem que sigui reeixida, no ha sigut ni nen ,ni nena, però el doctor ha quedat ben tacat, de tant refregar-se amb la timonera. Llarga vida al Laidac, Armador i Cuidadors.

A l’hora baixa es compra a la confraria de pescadors, prop del vaixell, gamba vermella i grossa de Mo.

Vaig amb bici al començament de la ria per agafar aigua de mar  neta. Bullim les gambes amb aigua de mar, i bolquem les bèsties amb aigua de mar gelada, amb glaçons.

. Sopem a bord, exquisit...i no tenim ganes de sortir.>

Doncs avui, any 2025, només estic davant de la mar que és el que em toca de dimarts a divendres. Després aprofitant que la meva companya a l'agost farà festa, mirarem que surti tal com tinc anotat, i la resta d’agost al mas de Lilla i vivint de prop la festa major del poble petit i eixerit.

Els polítics anuncien vacances i avui esmentaré l'escriptor i periodista David González, que ens recorda que “Puigdemont es viu, i el País no tant”. Recordem:

Aquesta tardor farà 8 anys de l'acte de sobirania catalana més important dels últims 300 anys.

Ara, és una anomalia jurídica i democràtica, que el Tribunal Suprem, que els va condemnar,  no accepti la voluntat del legislador d'aplicar una amnistia, que el Tribunal Constitucional, acaba de conformar i ratificar.

I segueix l'anomalia de què certs catalans, tinguin de manifestar-se des de la Catalunya Nord, com el president Puigdemont, i  com fa just 99 anys, el 1926 el president Macià va  haver d'actuar des de la Catalunya francesa de Prats de Molló. Doncs mira encara som aquí, i cadascú al mateix lloc.

Per lo tan, o Junts i Esquerra conjugant estratègies comunes; o Trump, Orriols, els extrems polítics, i les xarxes socials i un llarg etcètera, ens passaran per sobre.

Ara no es tracta de fer un altre procés, sinó ressituar l’objectiu de la independència dins de l'horitzó de les coses possibles.

Així ens hem de preguntar si volem ser governats pels de la moto serra, i els arquitectes del caos i els populistes que viuen de solucions falsament radicals , sobre immigració i habitatge.

Pro, que ningú s’espanti, sempre quedaran molts espanyols i bastants catalans, que dins la seva genètica, està perseguit “els heretges catalans”.

Així no obstant l'abusiu desequilibri amb fiscalitat, inversions, infraestructures, reiterats incompliments, de tot això en diuen solidaritat, o sigui és un “tribut” a pagar pels colonitzats catalans, per l’immens honor de pertànyer a L’Imperi espanyol; que en el fons del fons, és pertànyer a una unitat de destí en l'universal.

I no obstant el fet que els números canten, encara hi ha gent que viu a  Catalunya, i sofrint aquest desgavell, no es queixa. Doncs que ens bombin, però abans a seguir gaudint de l'estiu.