Maria Assumpció Català i Poch, nascuda a Barcelona el 14 de juliol de 1925, fou una matemàtica i astrònoma catalana per antonomàsia. Va ser considerada una figura cabdal en la investigació astronòmica a Catalunya i d’Espanya, i la primera dona a obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona l’any 1970, que la va convertir en la primera dona astrònoma professional a Catalunya.

Originària de Barcelona, la seva família es va traslladar a Montblanc, on el treballava el seu pare* i allí va començar els estudis primaris. De tornada a Barcelona, va anar a una escola de monges i, després de la Guerra Civil, va acabar el batxillerat a l’Institut Maragall. De 1947 a 1952 va estudiar Ciències Matemàtiques a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i després hi va fer el doctorat. 

Posteriorment, va treballar a l’Institut Henri Poincaré i al Laboratori de Dinàmica i Estadística Estel·lars, i també  va  col·laborar  amb  la  càtedra  especial  de Tecnologies de l’Espai de la  Universitat  Politècnica  de Catalunya.  En l’àmbit de la recerca, va treballar en camps ben variats, com ara el càlcul d’òrbites de cometes, l’observació diària de protuberàncies solars i la història de l’astronomia àrab, de la qual ha estat un referent, i, en els darrers anys, va estar vinculada a la missió espacial Hipparcos de l’Agència Europea de l’Espai, que es considera la primera a estudiar posicions estel·lars.

La seva activitat docent va durar pràcticament quaranta anys fins al 1991, amb una llarga trajectòria de nombroses generacions de futurs físics i matemàtics amb la mateixa passió per descobrir aspectes del nostre univers. 

El 1970 va ser la primera dona a obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, amb la tesi Contribució a l’estudi de la dinàmica dels sistemes estel·lars a simetria cilíndrica. Va dur a terme observacions sistemàtiques de taques solars durant més de trenta anys i va representar l’Estat espanyol a la Unió Astronòmica Internacional. Un altre llibre que va escriure fou Astronomía esférica y mecánica celeste.

El 21 d’abril de 2009, uns mesos abans de morir, va rebre la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya,  i el 4 de març de 2016 es va batejar amb el seu nom el telescopi ubicat al Centre d’Observació de l’Univers del Parc Astronòmic Montsec. El 21 d’abril de 2018 es va descobrir la placa de l’interior d’illa de l’eixample de Barcelona que duu el seu nom.  Aquest 2025 la Generalitat de Catalunya ha inclòs a les commemoracions anuals l’Any a Assumpció Català, en el centenari del seu naixement. A Assumpció Català se li dedicà el  telescopi més gran d’Espanya (el primer amb nom que té una dona d’Espanya). 

Va morir amb tots els honors el  3 de juliol de 2009 a Barcelona.

 *Encara que han passat molts anys, hi ha algú de la nostra vila que pugui reconèixer la  figura del pare d’Assumpció i el lloc on va treballar?