En les novel·les de Joan Perucho sempre hi ha un viatge del protagonista, que sovint comporta travessar un desert -tant físicament com metafòrica-, un espai molt propici a fenòmens fantàstics i extraordinaris (...)”. És així com comença un dels darrers fils que el farnesenc Pere Torra ha publicat a Threads, en el qual, en aquest cas a partir de setze missatges il·lustrats, desgrana un dels elements curiosos o característics de l’escriptor de Barcelona que estiuejava a Albinyana. 

Com en el cas del fil protagonitzat pel desert, en el qual es combina l’anàlisi comparativa amb múltiples referents generacionals prou coneguts -dels còmics de Tintín i el capità Haddock travessant unes immenses dunes al costat del sempre fidel Milú fins a la pel·lícula de Lawrence d’Aràbia protagonitzada per l’actor britànic Peter O’Toole-; aquestes darreres setmanes també hem pogut llegir fils del mateix autor dedicats als referents grecollatins de Perucho -com l’Acadèmia de Plató-, o a la passió del novel·lista que reposa a les muntanyes de Prades pels autòmats metàl·lics, les invencions mecàniques i les estàtues mòbils.   

Precisament enguany, Pere Torra Pla (Blanes, 1965) ha estat reconegut amb el Premi Antoni Maria Badia i Margarit de la Universitat de Barcelona per la seva capacitat de divulgar a les xarxes socials els continguts acadèmics de la seva tesi Temps, espai i intertextualitat a les novel·les de Joan Perucho, dirigida per Francesco Ardolino en el marc del programa de doctorat en Estudis lingüístics, literaris i culturals de la UB. 

El seu és un bon exemple que ens mostra un camí que al mateix temps és interessant i necessari. Ens referim a la importància que les recerques -sempre àrdues i laborioses- de la investigació científica tinguin una traducció propera, sintètica i divulgativa per a un públic més general. Perquè hem de ser conscients que més enllà de les revistes indexades -clau per al desenvolupament del progrés, però poc accessibles a la majoria social-, també és cabdal que les nombroses i sacrificades hores esmerçades en arxius, hemeroteques i biblioteques puguin oferir novetats beneficioses a un lector més general, a partir d’aquí, potser s’interessarà -o no- per aprofundir en la qüestió tractada, però com a mínim hi haurà els continguts a l’abast d’aquells que, en algun moment o altre, vulguin accedir-hi.

I què millor que fer-ho a través dels canals comunicatius quotidians? Mitjançant unes xarxes socials sovint massa farcides de banalitats prescindibles, opinions relatives i del joc de declaracions i contradeclaracions sobre una actualitat fugissera que se’ns escola entre els dits i que poques hores després ja deixa de tenir vigència.  

És en aquest context canviant que els fils hipertextuals de literatura catalana del doctor Pere Torra -ideats i elaborats minuciosament, pensant en tots els detalls-, ens brinden l’oportunitat de gaudir de l’enginy de Perucho, escriptor d’imaginació desbordant, que tant podia incloure entre els seus personatges a jesuïtes valencians, cònsols de França i arcaics poetes del Laci, o situar les seves escenes descriptives interrelacionant-les amb el bisbat de Girona, amb unes galeres que naveguen en direcció a Sicília o amb una abandonada ruta de caravanes prop d’una ciutat deshabitada.

Així, amb tot aquest garbuix de possibilitats, l’estiu és una bona ocasió per a endinsar-nos en la lectura i redescobrir noves o antigues narratives, tal com suggereix en les seves creatives publicacions Pere Torra, el doctor en Filologia Catalana que ens convida a capbussar-nos dins de l’imaginari fantàstic de la nostra literatura.