El mercat de cada setmana del dimarts a Caldes de Montbui esdevé un mercat de tradició històrica. La corona catalana amb temps dels nostres reis, quan el nostre país fruiria d’independència, perquè era una monarquia independent en l’etapa de l’edat mitjana, va afavorir a pobles i viles dels privilegis de mercats i fires per tal de propiciar el comerç; tal seria el cas de Caldes de Montbui.

El mercat era un lloc de trobada de pagesos i comerciants esdevenia, per tota població una manera de guanyar-se la vida, intercanviant productes del camp o bé de draps provinents dels antics paraires o teixidors, i d’altres mercaderies que nodrien la vida d’aquella societat ja venedora. El mercat a plaça era el centre de la vida de la vila. A Caldes, el mercat seria a la plaça de la Font del Lleó, font d’aigua termal, avui el lloc també de l’ajuntament.

La documentació que es manté d’aquest privilegi del mercat data de l’any 1311. Tot i que els historiadors sobre aquest tema ens diuen que és una data una mica tardana, que no devia ser el primer favor que es concedia a aquest poble. El que coneixem com a font documental, de primera mà, va ser emès pel rei en Jaume I. (1208-1276), que va concedir a Caldes de Montbui de fer un mercat o bé una fira anyal, per Sant Pere i Sant Feliu menor, al mes d’agost, que tenia una durada de vuit dies, que començava el dissabte de la diada dels sants.

Seguiren d’altres privilegis, dels quals es posa en relleu Joan II (1398-1479), que va fixar de manera establerta que el mercat es fes el dimarts. Aquí en tenim una raó històrica que ho justifica. Tot i que temps posteriors aquesta data es canviaria, malgrat això, es tornaria posa al dimarts i així ha quedat.

Algunes dades d’aquest comerç amb Caldes ens diuen que s’establí un eix comercial de vital importància durant els segles XII i XIII entre Barcelona, Caldes, sant Feliu de Codines i Vic, conegut també com a camí de l’oli. Una ruta més segura que passar per Granollers cap al pas del Congost direcció a la Plana de Vic pels pobles de la Garriga, Figaró, Santa Eugènia del Congost i Aiguafreda, per tenir mala fama pel bandolerisme que robava les mercaderies.

La relació comercial Barcelona amb Caldes era perquè aquesta vila convertida amb carrer de Barcelona i amb tots els seus privilegis proveïa la ciutat un seguit d’aliments del camp calderí sobretot de les primeres matèries. Per altra banda, segons dades, que els productes de draps, o sigui tèxtils de cara l’exportació per mar de Caldes, passaven per Barcelona...

Ara l’actual lloc del mercat municipal, degut a temes de seguretat el van passar a zones més viables de càrrega i descarrega pels productes, això ja fa temps. No obstant, sempre hi ha qui enyora l’antic espai, de la plaça de la Font del Lleó, origen històric del mercat del dimarts com ja he esmentat. Qui sap si amb el temps, i els canvis urbanístics que sempre n’hi ha segons color polític, es torna a recuperar. Tot està per veure...