Amb l’arribada del setembre, l’actualitat s’accelera i els esdeveniments que semblaven situats en un parèntesi de pausa estiuenc s’activen de nou i tot allò escrit les darreres setmanes queda superat per la força dels fets, de les darreres festes majors i de les decisions més recents. En aquest context, recupero un text de tot just ara fa un mes, quan encara no s’havia inaugurat la Universitat Catalana d’Estiu d’enguany. A la imatge, la intervenció de l’alcalde d’Elna al Liceu Renouvier de Prada.

Érem a inicis d’agost i deia així: si a Barcelona i Madrid sembla que l’actualitat parlamentària es prendrà unes setmanes de vacances fins a la reentrada del setembre, a París la intensitat política no s’atura i el president Macron compta avui amb diversos fronts oberts que necessita resoldre, tant en l’àmbit internacional, com en la reorganització estatal interna, a més del seu propi llegat.

Així, pel que fa a la política exterior, i seguint la tradició francesa de les dècades precedents, Emmanuel Macron aposta per un lideratge fort que d’una banda situï l’Hexàgon com a primus inter pares europeu —tal com vam veure fa tres anys als primers compassos bèl·lics de l’Europa de l’Est— i, al mateix temps, marqui distàncies amb els Estats Units d’Amèrica, com vam poder constatar pocs dies enrere en relació amb l’etern conflicte del Pròxim Orient. Així, en plenes divergències aranzelàries amb Washington, l’Elisi proposa refermar-se internacionalment com una potència mundial.

En aquest context, és especialment rellevant que aquest juliol, a París, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, hagi participat en la cinquantena reunió anual de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia, en el marc de la qual va poder saludar personalment el president francès. En paral·lel, el nou director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira, segueix avançant la reconfiguració de l’ens; i el president de l’executiu català, Salvador Illa, assegura la continuïtat de l’ensenyament de la llengua catalana a la Catalunya Nord amb un suport extraordinari a les escoles Bressola.

Un any després de la celebració dels Jocs Olímpics i el recordat acte inaugural a la riba del Sena, els debats interns i les tensions territorials són ben presents al nord de l’Albera. Mentre que el govern francès aprova el projecte de llei d’autonomia per a Còrsega —a través d’una reforma constitucional que el Senat haurà de ratificar aquesta tardor—, a Nova Caledònia l’independentisme veu amb recel el pacte de Bougival, això és, la proposta francesa d’àmplia autonomia per a l’arxipèlag del Pacífic, sense deixar de ser un territori sota sobirania francesa. En un altre ordre de coses, i amb menor incidència institucional, aquests dies tenen lloc mobilitzacions a Alsàcia per reclamar al ministre d’ensenyament francès que es reverteixin els canvis educatius que han propiciat la supressió de les assignatures d’història i geografia alsacianes.

Tot plegat, tenint en compte l’inestable equilibri parlamentari actual del primer ministre François Bayrou i, sobretot, que d’aquí a un any i mig tindrà lloc la cursa electoral per a les eleccions presidencials franceses de l’abril de 2027, en les quals Macron ja no podrà presentar-se per haver esgotat el seu segon mandat. Els cinc d’anys d’inhabilitació a Marine Le Pen li impedeixen presentar-se als comicis, fet que encara ofereix més interrogants a una política francesa en ple bullici, de l’Elisi a Nova Caledònia.