Harley-Davidson Motor Company és la marca de motos d’Estats Units que començà a fabricar motos a Milwaukee (Wisconsin, EUA). És considerada una de les primeres marques mundials de motocicletes de gran cilindrada, fabricades per ser conduïdes per les llargues carreteres dels Estats Units a velocitats superiors als 100 km/h.

Els seus orígens es remunten a 1903 a Milwaukee, quan William S. Harley i el seu amics, els germans Davidson, van fundar la cèlebre marca utilitzant els seus propis dissenys en un taller gens convencional. Allí hi van construir el seu primer model de competició l’any 1904.

El motor V-Twin de la Harley del 1909 tenia set cavalls de força i un so característic (so que ha seguit en tots els models posteriors). Estava compost de dos cilindres en V, en un angle 45 graus, amb orientació de cigonyal transversal. Les primeres motocicletes Harley van utilitzar motors experimentals, però després van venir altres dissenys més modernitzats.

A l’any següent ja havien venut més d’una dotzena de motos. En 1907 la xifra ascendiria a les 150 unitats i a l’any 1914 la producció ja era de 16.284 motocicletes. Amb l’entrada dels Estats Units en la Primera Guerra Mundial, el 1917, Harley-Davidson es convertiria en el proveïdor oficial de l’exèrcit, subministrant-li milers d’unitats, que feu que a la dècada dels anys vint ja s’haguessin convertit en la major fabricant de motocicletes a nivell mundial, trobant-se, i per si fos poca cosa, presents en 67 països diferents.

Després seguí una baixada en la fabricació amb l’arribada de la Gran Depressió. Al 1929, la producció de Harleys van caure quasi de la mateixa manera que havia pujat. Novament els salvà altra guerra; com sigui que era l’única empresa que fabricava motos, va tornar a aconseguir subministrar a l’Exèrcit nord-americà durant les guerres Segona Mundial i la de Corea, fet que la va portar a una nova edat d’or.

Acabada la II Guerra Mundial, molts excombatents van introduir les Harley-Davidson al món de la circulació en totes les parts del món, lliurant-les, això sí, de les peces innecessàries com els parafangs i altres esculls per dotar-les de major velocitat i menor pes.

En els anys següents, nova declinació. La marca va veure com el seu èxit i prestigi anaven cap per avall, tant per les noves taxes i impostos posades pel govern i tant per les pel·lícules de Hollywood que aquells dies havien posat de moda films amb tipus violents, delinqüents i brètols muntats en Harley-Davidson, cosa que feu perdre l’interès als joves nord-americans per aquest tipus de moto, contribuint-hi també en bona part la competència de les noves marques d’origen japonès que si bé no eren tan espectaculars en canvi sí més barates. La forta crisi s’escaigué el 2009, quan el valor de les accions de Harley-Davidson va caure un 43%. Hi contribuí també una massiva reestructuració de l’empresa, que havia començat a principis d’any amb el tancament de dues fàbriques i l’acomiadament d’uns 3.500 obrers.

No seria fins a la dècada dels vuitanta del segle XX quan Harley-Davidson va recuperar el seu lideratge, després d’una reorganització del negoci. L’empresa Harley-Davidson In. va vendre d’unitats a l’Índia el 2010, que la feu recuperar gràcies al gran negoci que suposava la venda d’elles a un poble que iniciava la sortida de la misèria amb les bicicletes i motos. Els models que disposa la Harley actualment són: l’Street, V-Rod, Sportster, Dyna, Softail i Touring. Cadascuna d’aquestes línies es diferencien per les configuracions de bastidor, motor i suspensions entre altres més característiques.

Harley Owners Group

Harley-Davidson va fundar el Harley Owners Group (HOG) el 1983, quan va detectar que els moters necessitaven una organització de camarades per compartir la seva passió i per l’orgull de mostrar les motos que els feia els amos i senyors de les carreteres i vies amb els recorreguts d’una banda a altra del país. A l’any 1985, eren uns 60.000 membres i a l’actualitat ja són 1.300.000 membres. El millor dels seus eslògans és: “Life to ride; ride to life”, (“Viure par a montar; montar per a viure” )

A l’any 2000 es realitzà una concentració de Harleys a Reus. Una nodrida concentració de “tipus Harley” amb gorres, barbes i banderes ianquis, creus gammades, col·locades des de la visera als culs dels pantalons es van passejar per la ciutat catalana. En aquelles memorables fites Reus va congregar més de 500 moters. La concentració fou la més gran d’Europa.