Quantes vegades la lluna et fa l’ullet, i et fa veure aquelles petites coses, i et fa mirar aquell estel perdut en aquell món solitari i immens.

Tots tenim debilitat per alguna o algunes coses. Potser el que diré no és massa fi per a algunes orelles, i delicat per a alguns pensaments, i tampoc adient per a persones que diuen el que no creuen i fan el que no diuen.

De totes maneres el setmanari Nova Conca, crec que el llegeixen lectors amb una majoria d’edat constatada.

Dit tot això com a preàmbul, i tornant a les meves debilitats, sempre m’ha atret el sexe femení, o sigui les dones en general, unes més que altres, però totes tenen un punt femení que em capgira i captiva. Totes: poden ser senyores, dives, senyoretes, damisel·les, burgeses, aristòcrates, matrones, i amb tots els noms que vulgueu.

La manera que tenen de veure les coses, de tindre un punt de vista diferent, de donar el tomb a un assumpte, que és com girar un mitjó, i valorar aquelles insignificances que no tenim en compte, a no ser que pensis d’una manera diferent, a portar sense descans els grans de sorra necessaris perquè les coses funcionin, o ser l’ànima d’un projecte familiar sense cap por; la decisió de ser mare o no, per damunt de totes les penúries que comporta, tant per un cantó com per l’altre; tantes coses que veiem naturals, però que sense elles tindríem més costerut, per no dir impossible. També em captiven les seves mirades, i gestos, la forma de caminar, les seves acurades ungles a l’estiu, pintades i boniques, i l’ondulant barreja de feminitat i sensualitat, i els atributs amagats, en una fràgil confusió de mirades.

Les cames llargues, posades damunt unes sabates amb taló alt i prim, i sobre les cuixes un imaginari fil que et transporta levitant sense saber de quin món parles.

La pell té un altre nivell, és com l’encís de la seda, el to tendre d’un espai fèrtil, és com el pètal esgarriat d’una rosa blanca, és l’íntima sensació de gust i plaer.

I què dir-ne, dels pentinats? Llargs o curts i més curts, llisos o ondulats, formes i colors com les paletes dels pintors, tot un ventall que la imaginació fa despertar a l’emoció i la sorpresa, que també fa miracles.