Com ho podria dir, com podria expressar amb paraules aquell sentiment que tens, a l'escoltar aquella cançó amb els ulls tancats, i et sents volar, mentre t’aferres a la butaca i et sents remoure per dins, crec que hi ha una cançó per cada moment de la vida, per cada ànim, per reviure el moment, a vegades amb ulls plorosos, per ser un moment ja irrepetible.

Quan la tarda es va esmerçar , i perden color les flors, es  calma l’aire i les fulles es queden quietes, et quedes aturat en el centre d’una hora que no te nom, i mentre el riu  flueix en mig de pedres i regalims de velles  traçades, les herbes creixen ufanoses i la plana es posa verda, tan sols amb quatre margarides grogues i tres de blanques, i en aquest cantar, mires que tens a la mà: la pau, el temps i camines a poc a poc, com volent  allargar aquella tarda, aturar els núvols i parar caminar del sol, aleshores li vas dient adeu a les roselles, fins a l’any que ve, també als cards morats, i als romanills florits.